Molt magre ho té la ministra d’Igualtat, Irene Montero, a qui no quedarà més remei que acceptar que la llei del “només sí és sí”, malgrat les seves bones intencions, és un nyap jurídic que haurà de ser reformat, cosa que tindrà un cost polític que les urnes es cobraran, molt o poc. Potser també li costa el ministeri, ja ho veurem, perquè diuen els diaris que Pablo Iglesias, la seva parella i referent de Podemos, ha saltat com una molla en defensa de la ministra i crític amb el silenci de la vicepresidenta Yolanda Díaz, a la que ell mateix va investir successora seva a efectes electorals en la coalició Unidas Podemos.
Esclar, els diaris del Trio de la Benzina se’n fan un festival. El Mundo diu que el fiasco de la llei ha provocat tal “frustració” que “amenaça amb rebentar Podemos”. L’ABC, més moderat, parla de “tensió”. La Razón i La Vanguardia diuen que Iglesias ataca Díaz amb molta inquina i severitat. No pinta gens bé. Per paga, els aliats parlamentaris del govern espanyol ja han demanat reformar la llei conflictiva, segons El País, mentre que el ministeri d’Igualtat “es cuirassa” i culpa als jutges per aplicar la llei de manera torta per fer-la fracassar, segons El Periódico.
És també remarcable la diferència en el tracte que donen els diaris al fet que el Mundial de Qatar estigui més que tacat pels més de 6.000 operaris morts en la construcció dels estadis i altres infraestructures necessàries perquè es disputi el campionat de futbol. La Vanguardia publica en portada una poètica postal —sembla una foto preparada— i parla de “mundial de contastos”, expressió que recorda els eufemismes del tardofranquisme, quan dels partits polítics se’n deia asociaciones políticas, de la vaga conflicto laboral i per parlar de la discussió lliure es feia servir l’expressió contraste de pareceres, mentre s’advertia del perill de confondre “llibertat” i “llibertinatge”.
El Periódico, per explicar-ho, titula, més contundent, “Un Mundial amb la pilota bruta” i parla de “corrupció, morts i vulneració de drets”. Tot plegat arriba tard, però millor tard que mai. Potser pitjor és El Mundo, que celebra els “estadis innovadors amb segell espanyol” de Qatar, perquè, esclar, el patrioterisme espanyoleru, sempre pinxo i administratiu, és més valorat que milers de vides. El millor de tots en aquest terreny ha estat l’Ara, que diumenge passat va publicar un reportatge llarg i en detall de l’atemptat als drets humans que és aquest Mundial de futbol.
