Donald Trump ha tornat a sacsejar l’escena internacional amb un atac directe contra l’Iran que ha deixat el món aguantant-se l’alè. La maniobra militar, justificada per la Casa Blanca com una acció “preventiva i necessària”, ha generat un terratrèmol diplomàtic i informatiu d’abast mundial. En una compareixença solemne, Trump ha aparegut al costat del senador J.D. Vance, el secretari d'Estat, Marco Rubio, i el secretari de Defensa, Pete Hegseth, intentant transmetre una imatge de força i lideratge enmig del soroll de míssils i les ombres d’una nova escalada. Aquest dilluns al matí, les portades del món parlen totes amb una sola veu: alarma. Des de la premsa més conservadora fins als diaris més progressistes, hi ha una unitat inusual en el diagnòstic: la tensió ha pujat de cop i la foto que presideix les primeres planes és pràcticament idèntica a tot arreu. Trump, Vance, Rubio i Hegseth davant els focus, convertits en símbol d’un moment carregat d’incertesa. Els titulars no deixen marge al dubte: la premsa, tan diversa com sovint dividida, avui comparteix la mateixa inquietud.
"Guerra oberta de Trump contra l'Iran", titula l'ABC, "Trump bombardeja els aiatol·làs", indica El Mundo, "Trump, en guerra amb l'Iran", diu El País, "Trump entra en guerra", es pot llegir a La Vanguardia i "Trump entra a la guerra i l'Iran busca el suport de Putin", titula El Periódico. L'alarma, aquest dilluns, no només es pot percebre a les portades de la premsa de paper, i és que també avui, els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea es reuneixen a Brussel·les en una sessió d'urgència per analitzar la intervenció militar dels Estats Units contra l'Iran. La convocatòria arriba després que el president nord-americà anunciés de matinada que Washington havia atacat tres centres nuclears iranians, en una operació que ha tornat a encendre les alarmes internacionals. L’ofensiva nord-americana contra l’Iran amenaça de monopolitzar el debat. Els bombardeigs arriben menys de dos dies després d’una trobada diplomàtica a Ginebra, on els titulars d'Exteriors del Regne Unit, França i Alemanya, juntament amb la cap de la diplomàcia europea, es van reunir amb el ministre iranià Abbas Araghchi per intentar desbloquejar la situació. Les converses, però, van acabar sense avenços. La UE va pressionar perquè es mantinguessin obertes les vies diplomàtiques amb Washington, però l’Iran s'hi va mostrar reticent i va avisar que no s'asseuria a cap taula mentre continuessin els atacs israelians sobre el seu aliat, Palestina. Mentrestant, l’Iran ha declarat davant l’ONU que seran les seves forces armades les encarregades de decidir “el moment, la naturalesa i l’abast de la resposta proporcional del país” als atacs dels Estats Units.
L'altre gran protagonista de la jornada és Pedro Sánchez i, per una vegada, no ho és per un dels escàndols judicials que l'envolten (o, si més no, no del tot). La gran majoria de portades d'aquest dilluns de revetlla de Sant Joan destaquen que el president del govern espanyol ha anunciat que ha arribat a un acord “molt positiu” amb els socis de l’OTAN per no gastar més del 2,1% del PIB en seguretat i defensa. Així, la cimera de la Haia, que aquesta setmana preveu augmentar la despesa dels socis al 5% del seu PIB, inclourà, com a mínim, l’excepció d’Espanya. Segons Sánchez, l’acord està consensuat amb tots els socis, permet a Espanya garantir el compromís en defensa de les fronteres orientals i meridionals d’Europa i permet mantenir l’estat del benestar i l’aposta per la diplomàcia i la cooperació internacional. Sánchez ha defensat que les forces armades espanyoles compliran amb les capacitats pactades i que ho faran amb el finançament necessari, seguint criteris tècnics. Ha recordat que cada estat membre té condicions econòmiques pròpies, i que això pot afectar el percentatge de despesa en relació amb el PIB. Com a exemple, ha assenyalat que hi ha països on el sou dels militars triplica el d’altres, o on les mateixes capacitats de defensa tenen un cost molt inferior. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?