No falta en gairebé cap portada la referència a l’aprovació del pacte migratori de la Unió Europea. Després d'anys d’estira-i-arronsa, el pacte cerca unificar les polítiques migratòries de la UE, endureix les condicions d'entrada i devolució. És un aplegat de normes que, en resum, restringeixen les possibilitats d'entrada a la UE, estableixen els drets d’aquells que puguin optar a l'asil i fixen per primer cop quotes d'acollida que ha d'acceptar cada Estat de la Unió. Els diaris es dediquen a certificar el fet parlamentari sense més anàlisi.
Aquest dijous no tenen gaires coses a dir ni massa context que afegir, senyal que han ignorat aquest debat sobre un tema crucial per l’esdevenidor d’Europa. Com que el pacte migratori no satisfà el cent per cent del que pretenien cadascun dels estats membres, els diaris ho expliquen xafant ous, no sigui que donar suport a un acord que després et pot perjudicar. D'aquí els títols plans i sense substància, merament factuals.
El Trio de la Benzina ha encetat una nova via d’atac. Consisteix en recordar el passat presumptament etarra d’Analdo Otegi i fer veure als seus lectors amb qui pacta Pedro Sánchez: un representant claríssim de l’anti-Espaya—. El Mundo aconsegueix matar dos pardals amb el mateix tret, perquè aprofita l’avinentesa per castigar el fiscal general de l’Estat, una de les bèsties negres de la dreta espanyola i dels seus fils. L’enginy i la creativitat d’aquests diaris per tirar merda sobre Pedro Sánchez, aprofitant qualsevol avinentesa, és ja llegendària. al final, l’efecte que fa és que la immigració és ETA, i aquest raonament ja sabem cap on orienta el vot.
