Aquest primer diumenge del mes d'agost arrenca amb unes portades que plasmen temes molt diversos, però que tenen la seva connexió. La idea força sobre la qual transiten les edicions d'avui és la d'un futur poc esperançador, sigui perquè les perspectives econòmiques són dolentes —i això, de retruc, té repercussió en les generacions més joves i en les seves possibilitats per poder emancipar-se o per poder tirar endavant els seus projectes de vida—, perquè els conflictes bèl·lics no cessen i això fa que hi hagi un ordre mundial en joc, o sigui pels efectes del canvi climàtic —més incendis i uns recursos que, cada vegada més, es constata que són finits—. En aquest context, els governs tremolen perquè la sensació que s'instal·la és que venen mal dades. Alguns partits ja comencen a veure les conseqüències de tot plegat als estudis demoscòpics, on les seves opcions tendeixen a la baixa.
El poder executiu ha hagut de fer front, en els darrers anys, a la gestió d'una pandèmia i, des de fa mig any, ha de respondre a les implicacions que es deriven de la guerra d'Ucraïna. En aquesta línia, la primera pàgina d'El Mundo d'aquest diumenge recull una enquesta a escala europea sobre la valoració que fan els ciutadans de la política que estan duent a terme en resposta al conflicte ucraïnès diversos presidents i primers ministres del Vell Continent. La conclusió més clara és que el socialisme europeu no surt ben parat. I així ho fa constar el mitjà d'Unidad Editorial al seu titular: "Sánchez i Scholz, els líders pitjor valorats d'Europa per la crisi". El que aquesta enquesta reflecteix, doncs, pot ser motiu de preocupació per als socialdemòcrates: quan no es compleix ni un any des que l'SPD va recuperar la cancelleria alemanya i, per tant, la possibilitat de la 'locomotora' d'Europa, el seu cap de files no acaba de convèncer.
En el cas de Sánchez, fins i tot el mateix CIS ja situa el PSOE per sota d'un Partit Popular que, fins al moment, viu una forta recuperació amb el nou lideratge d'Alberto Núñez Feijóo. Per això —en part—, i quan falta un any i quatre mesos per a les eleccions generals (en principi), els fronts del secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol es multipliquen: les majories parlamentàries per tirar endavant projectes costen cada vegada més —o això potser és el que interessa 'vendre' segons del que es tracti—. Quan es compleix més d'una setmana de la darrera reunió de la taula de diàleg, en què el govern espanyol es va comprometre a impulsar la 'desjudicialització' pel conflicte amb Catalunya, ja són dues veus del Consell de Ministres les que han manifestat les dificultats per reformar el delicte de sedició, que forma part dels acords amb ERC: Margarita Robles ho va fer el dissabte i, més recentment, ho ha fet Miquel Iceta en una entrevista que publica aquest diumenge El Periódico.
Pel que fa a l'economia, La Vanguardia posa el focus en les generacions més joves i alerta de les dificultats que tenen: "La renda dels joves cau al nivell més baix respecte a la dels pares". Naturalment, aquesta "bretxa econòmica" impacta de ple en la projecció dels menors de 39 anys i explica efectes com la caiguda dràstica de la natalitat a Barcelona i altres municipis (fins a arribar a nivells de la Guerra Civil). Altres titulars que ocupen les portades del diumenge són l'escalada de la violència a Gaza o alguns desastres que està provocant la crisi climàtica (un estiu marcat pels incendis i un dels reptes per garantir la subsistència: protegir les reserves marines).
