Tenien una portada facilíssima i l’han deixada escapar. Quina pena. Una peça que La Razón va publicar el 2014 et costarà 162.660 euros, quantitat amb què l’Estat espanyol ha d’indemnitzar vint dels jutges i magistrats catalans favorables al dret a decidir dels que aquell diari, en aquella peça, en va publicar la foto del DNI sota el títol “La conspiració dels 33 jutges sobiranistes”. Vint togats van denunciar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va considerar vulnerat el seu dret a la intimitat perquè les fotos procedien de la base de dades de la policia espanyola —de la qual el director del diari, Francisco Marhuenda, n’és comissari honorari. L’Estat espanyol no ha volgut recórrer la sentència, que ja és ferma. Ben segur, però, que el diari es disculparà demà o passat. No es pot dubtar de l’abrandat patriotisme espanyol de La Razón ni dels seus propietaris —el Grupo Planeta— i és segur que els sap molt greu que s’hagin perdut cabals públics aixafant els drets civils de vint jutges. I que quedi clar als maliciosos: tot això no és malversació per molt que els ho sembli.
Et queda el rau-rau de per què La Razón no en diu res? Doncs, aviam, està clar: dilluns tenien Isabel Díaz Ayuso de keynote speaker en un acte organitzat pel mateix diari i se li ha dedicat tota la portada. Lògic. El discurs d’Ayuso fou aire calent i trumpisme castís de faria, conyac i escuradents, però el diari s’hi va deixar uns calerons —ja tornaran, cap problema— i ha de quedar bé amb la presidenta de la regió de Madrid, que va presentar-se com la líder real de la dreta espanyola, en espera que a Alberto Núñez Feijóo se li acabi la vergonya de ser-ne el president postís. L’operació d’assalt al PP d’Ayuso i els que la sostenen bé es mereix tota la portada. La Razón no ho explica així, esclar, però tu estàs de sort perquè per això tens el Quioscos & Pantalles al teu servei.
De la resta de portades, impressiona la d’El País per com pinta l’estat de coses a Espanya i al món. El títol principal et semblarà segurament una bona notícia: les autoritats de la Unió Europea retiren dels governs i parlaments —dels polítics— un gruix important de poders de supervisió i fiscalització sobre els pressupostos i els traslladen a les anomenades Autoritats Independents de Responsabilitat Fiscal. L’espanyola es diu Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). A l’AIReF hi ha tot de tècnics i especialistes que sí que en saben, i la Presidència ni els membres dels òrgans ni la resta de personal no poden sol·licitar o acceptar instruccions de cap entitat pública o privada. Què bé, oi? Doncs, vés. No et fa una mica d’angúnia veure com el remei a uns polítics —més dolents que la pudor, d’incompetència demostrada, que et fan podrir el fetge, etcètera— és treure’ls poder sobre els pressupostos? Perquè a aquesta gent malapta i cínica els hem votat tu i tothom i als tecnòcrates no, siguin de l’AIReF, del Banc Central Europeu, de l’Agència de Protecció de Dades o de qualsevol altra institució del que alguns anomenen deep state. Ni els hem votat ni els podem fiscalitzar. Diràs que no et vinguin amb ciris trencats, que són tècnics i especialistes independents i els tria el Congrés. Ui sí. Diuen el mateix del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem, del Tribunal de Cuentas, de la Junta Electoral Central, etcètera, i mira com ens hem de veure.
La resta d’informacions de la portada no ajuden gaire a recuperar en bon to i l’optimisme. Els migrants que les forces de seguretat espanyoles i marroquines van apallissar el 24 de juny passat mentre provaven de saltar a Melilla —en van morir almenys 23— no van rebre assistència sanitària. Els van tractar com a bèsties. I el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, es trenca la boca defensant la legalitat i proporcionalitat d’aquella massacre —i continua sent ministre. A la foto de sota es veuen uns jubilats ucraïnesos fent cua perquè una ONG els hi ompli el tàper. Només les cares esgotades i tristes dels avis ja t’amarguen el dia. Encara més a sota hi diu que els Estats Units no paguen el que haurien com a principals contaminadors del planeta. Per paga, el el trumpisme és a punt de recuperar les dues cambres legislatives a les eleccions de mig mandat d’aquest mateix dimarts. Més a sota, la proposta de l’ONU de taxar els beneficis de les petrolieres per lluitar contra la crisi climàtica, que ja pots comptar quin final tindrà. Sense sortir d’aquest tros, cal lloar el valor d’El Periódico d’obrir portada amb l’iniciativa per combatre la sequera promoguda per Espanya i el Senegal —una altra potència global, com saps— a la cimera del clima COP27. No se sap en què consisteix la iniciativa i a fe de Déu que tant se val, perquè hi volen destinar cinc milions d’euros. Només al Barça hi ha setze jugadors del primer equip que guanyen més de cinc milions l’any. Ja m’explicaràs. Va. Prou. Ànims.
