Donald Trump és una font de notícies, cosa que s’agraeix en aquests dies de vacances on l’activitat s’atura i la informació escasseja. Però entre poc i massa, el president nord-americà segueix fent-ne de les seves, tornant el món boig pels seus canvis de rumb constants i per la seva actitud fanfarrona que manté amb la resta dels països, abusant de la superioritat econòmica i militar dels Estats Units. El mandatari republicà és el gran protagonista de les portades d’aquest dissabte a causa de dues accions de gran repercussió internacional: l’ajornament de l’aplicació dels nous aranzels nord-americans i el desplegament de dos submarins nuclears en resposta a les tensions amb Rússia.
Nou ajornament, ara fins al 7 d'agost
Trump la va anunciar postergació de l'entrada en vigor del seu nou pla aranzelari, que havia d'aplicar a partir de l'1 d'agost de 2025 sobre productes procedents de la Unió Europea, el Regne Unit, el Japó i altres països amb els quals els EUA havia signat acords comercials. Finalment, l'aplicació d'aquests aranzels, fixats en un 15% per als països amb saldo comercial negatiu amb els Estats Units, es retarda fins al 7 d'agost. Aquest moviment s'emmarca com una estratègia per a guanyar temps i “afinar detalls” en els acords pendents, cosa que permet a Trump negociar sota els seus propis termes i evitant el caos logístic en les duanes, segons la informació traslladada des de la Casa Blanca. La decisió, però, causa una gran incertesa, cosa que es tradueix en la volatilitat dels mercats i caigudes significatives en les borses. El divendres, després de conèixer-se la notícia, els principals índexs borsaris van sofrir retrocessos. El Dow Jones va arribar a caure 600 punts (1,4%), el S&P 500 va caure un 1,6% i el Nasdaq un 2,1%. Les borses europees també van tancar la setmana amb pèrdues superiors al 2%. “Els aranzels de Trump colpegen amb força els mercats globals”, destaca la portada de El País, que il·lustra amb una imatge del llançament aèria de l’ajuda humanitària que Espanya que ha llançat sobre Gaza. El Mundo també destaca en la seva portada la decisió econòmica de la Casa Blanca. “Trump desferma una segona guerra comercial abans d’acabar la primera”, afirma el rotatiu. L’Ara, per la seva part, també ha apostat pel tema econòmic i assegura que “Trump imposa una nova era aranzelària”.
Una fama TACO guanyada a pols
A Trump se’l coneix amb el sobrenom de TACO, l’acrònim en anglès de la frase Trump Always Chickens Out, que es tradueix com a “Trump sempre s'acovardeix” o "Trump sempre es tira enrere", una expressió que va ser encunyada per Robert Armstrong, columnista del Financial Times, i es va popularitzar en mitjans i entre analistes de Wall Street per a descriure un patró freqüent en la política comercial de Trump: amenaça amb aranzels molt alts, la qual cosa genera moviments en els mercats, però després es tira enrere o posposa aquestes mesures quan apareixen riscos econòmics o pressió dels mercats. Arran d'aquesta tendència, va sorgir a Wall Street l'anomenada “TACO trade”: molts inversors aprofiten la caiguda de mercats davant les amenaces aranzelàries de Trump amb l'expectativa que després retrocedirà i es recuperaran els valors. I el TACO Trump ho va tornar a fer aquest divendres.
Tensions amb Rússia
Però hores després, Trump va tornar a protagonitzar una notícia d’impacte mundial, que és la que ha escollit La Vanguardia com a tema principal de la seva portada. “Trump desplega submarins nuclears en plena escalada amb Rússia”, en resposta a unes declaracions de l’expresident rus Dmitri Medvédev en les que presumia del poder nuclear rus, i que el president nord-americà qualifica “d’incendiàries”, destaca el rotatiu dels Godó, mentre que El Periódico va una petita crida en la portada, destacant que “Trump desplega dos submarins nuclears per un enfrontament verbal amb Rússia”. Trump, que va informar d’aquest desplegament de dos submarins nuclears “en zones apropiades properes a Rússia”, a través de la seva xarxa social, considera aquestes declaracions (Medvédev havia advertit que cada nou ultimàtum de Trump és “un pas cap a la guerra”) són una amenaça, i ha justificat el moviment militar com una mesura de precaució, advertint que “les paraules són molt importants i sovint poden tenir conseqüències no desitjades”.