Tal dia com avui de l’any 1424, fa 602 anys, a la Vall d’Uixó (País Valencià), moria el militar i escriptor Jordi de Sant Jordi, que es va fer cèlebre per la seva producció lírica. Sant Jordi va cultivar una poesia trobadoresca, inspirat en les grans figures del segle XII (els trobadors provençals Pèire Vidal, Folquet de Marsella i Arnaut Daniel) i amb influències de Petrarca, que aleshores començava a difondre’s entre els poetes catalans.
De les seves obres, només se n’han conservat divuit poemes, però són especialment destacables Los estramps, Los midons, Los enuigs, Lo canviador i Desert d’amics, que va compondre en captiveri, mentre era presoner dels condottieros italians que combatien a favor de la casa d’Anjou durant la campanya catalana de conquesta de Nàpols promoguda pel rei Alfons el Magnànim. En aquella empresa militar, hi van ser presents molts cavallers valencians, alguns procedents de l’estament nobiliari i d’altres, de famílies plebees riques.
Jordi de Sant Jordi és un cas insòlit d’èxit social d’un personatge d’extracció marginal durant l’edat mitjana. Nascut entre el 1395 i el 1400 en una família morisca radicada en algun lloc del País Valencià, va arribar a ser cambrer (oficial de cambra) del rei Alfons el Magnànim i va lluitar al costat del monarca a les campanyes catalanes de Còrsega, Sardenya i Nàpols.
Tot apunta que la seva família pertanyia a l’elit morisca valenciana, formada, principalment, per majorals de grans propietats i per criadors i venedors de cavalls. Aquestes elits eren bilingües (parlaven el dialecte àrab de la comunitat morisca i el català de la societat cristiana vella) i tenien una molt bona relació amb els grans propietaris agraris del país (la noblesa rural). I això explicaria l’educació que havia rebut i la posició social que ocuparia en la seva edat adulta.