Una curiositat d’aquests dies és que encara no se sap bé què pensa El País sobre els indults als presos polítics independentistes. El diari espanyol de referència —el que més es creuen les ambaixades influents i els corresponsals— és l’únic dels que aquí es comenten que fins avui no ha fet editorial sobre els indults. Pel, diguem-ne, llenguatge corporal de les portades, sembla que està agafant por. Abans-d’ahir feia l’efecte que sortia amb empenta a donar suport a les intencions gracioses de Pedro Sánchez. Ahir semblava mig espantat —o estabornit?— pel furibund informe negatiu del Tribunal Suprem. Avui se’l veu alarmat amb els tremolors del PSOE. Són només detalls, com l’arrencada del text de portada d’aquest divendres, que enumera tots els obstacles i l’oposició que els indults han de superar, com qui comença a fer alguna cosa derrotat, desanimat, aclaparat per la magnitud de la tasca. Aviam què diuen a l’editorial, si arriba.
Les portades mantenen els indults als presos polítics independentistes com a tema de bandera, encara que La Vanguardia, El Punt Avui i El Periódico no obrin amb el tema. Els diaris donen per fet que els indults causaran avaria greu al PSOE en les properes eleccions. Com que electoralment tothom va més just que les calces d’un capellà, s’accepta la teoria que un petit sotrac de popularitat pot acabar en pèrdua del govern. Ho diuen molt convençuts i amb molts escarafalls, alguns dels anomenats “barons regionals” socialistes que, al final del dia, acaben sent els mateixos de sempre: els presidents d’Extremadura i Castella-La Manxa i el líder a Castella i Lleó. Entre les tres sumen 5,5 milions de persones i són la 15ª, 7ª i 9ª economies espanyoles, sigui dit només per situar ràpidament aquestes regions tan distingides i eminents.
Barons socialistes de tots colors
Els diaris no qüestionen gens aital narrativa, malgrat que l’evidència que hi ha darrere és ben prima. Alguna dada fiable estableix el suport o l’oposició a l’indult? De moment, no —excepte un sondeig de La Razón que no val ni el paper on es va imprimir. És remarcable, doncs, que tots els diaris (i els mèdia en general) donin per fet que la mesura és tan impopular. A més, de barons regionals socialistes que pensen diferent o el contrari, n’hi també uns quants, com ara Ximo Puig, del País Valencià; Francina Armengol, de les Illes Balears, o Susana Díaz, d’Andalusia, comunitats que sumen 14,5 milions de persones i són, respectivament, la 3ª, 4ª i 6ª economies espanyoles. El drama de tot plegat és, a més, que el PSOE té més risc electoral de perdre el govern en aquestes autonomies (de fet, a Andalusia ja no el té) que en les altres tres.
Hi ha diaris que fan titulars més informatius, com ara El País, l’Ara o La Vanguardia, que expliquen fets que són obvis amb una certa punxa. Parlen d’inquietud, de tensió, etcètera. Bé. L’ABC i El Mundo, en canvi, titulen amb expressions més amenaçadores, potser amb afany de fer por i espantar. La Razón i l’ABC destaquen la figura d’Iván Redondo, director del gabinet de la presidència del govern espanyol, que és el ninot recurrent amb el qual fan vudú i volen fer rabiar els barons, comtes i marquesos del PSOE fent veure que els governa un que ni és militant, ni càrrec electe ni administra pressupostos públics ni res. És infantil, però és així —i de vegades funciona.
