Fins fa tot just dues setmanes, la Maricarmen era una dona anònima. Una madrilenya de 87 anys que havia viscut gairebé tota la vida al mateix pis i que, com tantes altres persones a l'Estat espanyol, s'enfrontava al drama de perdre casa seva. Ningú no sabia qui era, ni coneixia la seva història. Però el seu desnonament va encendre una indignació que va traspassar les parets del seu habitatge, va omplir els carrers i va acabar sacsejant la política espanyola, fins a precipitar el final de la legislatura i la convocatòria d'eleccions anticipades. Ahir, la Maricarmen va morir sense haver pogut tornar a casa. I ho va fer convertida en molt més que una víctima de la crisi de l'habitatge: en un símbol de la lluita per un sostre digne, en bandera de la mobilització ciutadana i en una icona electoral de l'esquerra, segons destaca algun diari. El que no hi ha dubte és que la seva mort sacseja encara més la precampanya electoral. La dona anònima ja forma part de la història recent d'Espanya. Fins i tot ha donat nom a un decret que entra en vigor avui i que impedeix els desnonaments de les persones vulnerables sense alternativa residencial. No va poder recuperar casa seva, però el seu nom ja ha quedat escrit en una història que va molt més enllà de les seves quatre parets.
La mort de la Maricarmen és notícia a totes les portades d'aquest dijous, però no totes la ploren de la mateixa manera. Hi ha diaris que li concedeixen el protagonisme que ha adquirit la seva història, d'altres que prefereixen posar l'accent en la utilització política de la seva mort i alguns que gairebé passen de puntetes per la notícia. Perquè, fins i tot davant la mort, les portades són un mirall de les prioritats editorials. I avui, en plena precampanya electoral, la Maricarmen continua sent al centre d'una batalla política que no s'ha acabat amb la seva vida. De fet, els manifestants que ahir es van concentrar per recordar-la ja denunciaven que la seva mort havia estat un "assassinat". Una acusació que retrata la indignació dels qui s'han mobilitzat pel seu desnonament, però que també anuncia que el seu nom continuarà ressonant als carrers.
El País és qui fa el gest més contundent, amb molta diferència. Dedica pràcticament tota la portada a una fotografia de la Maricarmen, amb un titular tan senzill com colpidor: "Maricarmen mor desnonada". Sense necessitat de grans interpretacions, el diari situa la dona i el drama que representa al centre de la notícia. És una portada que sembla voler aturar per un moment el soroll polític per recordar de qui estem parlant. A sota, però, la política torna a imposar-se: "La vaga general serà en vigílies de la campanya". La mort d'una dona i la convocatòria d'una vaga que pot marcar l'inici de la cursa electoral. Dues notícies diferents que, en realitat, ja formen part de la mateixa història.
El Mundo també li concedeix un espai destacat, però amb una mirada ben diferent. La fotografia d'una concentració de record a la Puerta del Sol acompanya el titular "L'esquerra converteix la mort de Maricarmen en una icona electoral". El diari posa el focus en la instrumentalització política de la seva figura i recull les acusacions dels manifestants, que denuncien que "no és una mort, és un assassinat". Però el gran titular de la portada està reservat a un altre episodi de la batalla política: les suposades maniobres contra la jutgessa que va investigar el germà de Pedro Sánchez. "Biedma aportarà proves i dades contra la claveguera del PSOE", anuncia. La Maricarmen hi és, però el protagonisme principal se l'emporta la confrontació judicial i política.
Encara més reveladora és la tria de l'ABC, que prescindeix de la Maricarmen a la portada. En canvi, obre amb una informació sobre les despeses atribuïdes a David Carnicero, vinculat a Sánchez: "L'amic de Sánchez gasta 2,4 milions en esdeveniments, serveis d'àpats i discjòqueis". La fotografia principal tampoc no és la de la dona que acaba de morir, sinó la de la jutgessa Biedma, sota un titular sobre les suposades maniobres per apartar-la de la investigació. És una altra manera de retratar el moment polític espanyol: mentre uns diaris veuen en la Maricarmen el rostre d'una crisi social, d'altres mantenen el focus en els casos judicials que afecten l'entorn del president.
La Razón opta per una tercera via. La mort de la Maricarmen queda reduïda a un petit titular a la columna lateral: "Mor Maricarmen, la dona que va encendre les protestes per l'habitatge, a 87 anys". La gran aposta és una enquesta electoral que sosté que el rebuig als decrets d'habitatge "reforça el PP, Vox i Junts", amb una previsió de fort retrocés per al PSOE i Sumar. Segons aquest sondeig, el rebuig als decrets no només no els ha passat factura, sinó que els ha beneficiat i el partit de Puigdemont es dispara fins a ser la quarta força. També destaca que Sánchez intenta absorbir el vot de l'esquerra mitjançant els decrets que impulsa el govern espanyol. Un contrast ben significatiu: la dona que va posar rostre a la crisi de l'habitatge ocupa unes poques línies, mentre les conseqüències electorals d'aquella mateixa crisi s'enduen els grans titulars.
Catalunya mira també cap a Rodalies i la vaga general
A la premsa catalana, la mort de la Maricarmen també hi és present, però ha de compartir protagonisme amb dues notícies que afecten de ple el país: la nova jornada de caos a Rodalies i la convocatòria d'una vaga general l'11 de novembre, només dos dies abans de l'inici de la campanya electoral. La Vanguardia dedica el gran titular a aquesta aturada: "Els sindicats convoquen la vaga general en el preàmbul de la campanya". La mort de la Maricarmen apareix a la part inferior, amb una fotografia seva i el titular "Mor la Maricarmen, símbol de la lluita contra els desnonaments". El diari també fa lloc a la candidatura d'Ada Colau al capdavant del Front Ampli de les esquerres i al difícil retorn a la normalitat a Israel després del 7 d'octubre, tres anys després dels atacs de Hamàs.
En canvi, El Periódico i l'Ara situen el desastre de Rodalies al centre de les seves portades. "Caos a les carreteres per l'aturada de Rodalies", denuncia el primer, amb una fotografia de viatgers desconcertats a les andanes i una pregunta que resumeix la indignació de milers d'usuaris: "Per què no han avisat?". L'Ara encara és més explícit: "Caos a Rodalies per la vaga encoberta dels maquinistes". Tots dos assenyalen una jornada de desgavell ferroviari, amb trens que no circulen, passatgers abandonats a la seva sort i unes carreteres que acaben pagant les conseqüències. Enmig d'aquest malestar quotidià, la mort de la Maricarmen també hi troba un espai. El Periódico la presenta com "la desnonada causant de la mobilització per l'habitatge", mentre que l'Ara recorda que va morir catorze dies després de ser desnonada i relaciona la notícia amb la vaga general i els moviments de l'esquerra.
El Punt Avui, per la seva banda, decideix respirar per un altre costat i dedica la portada a un esdeveniment cultural que ja forma part de la història musical catalana: el primer dels quatre concerts de comiat d'Oques Grasses a Montjuïc, amb 55.000 persones. "Oques Grasses ja fa història a l'Estadi", proclama, mentre reserva un espai al nou desgavell de Rodalies. Una portada que recorda que el país també té altres històries per explicar, fins i tot enmig d'un moment polític i social tan carregat.
I així, entre homenatges, càlculs electorals, acusacions judicials, vagues i trens que no arriben, les portades acomiaden una dona que fa quinze dies ningú no coneixia i que avui tothom identifica. La Maricarmen no va poder tornar al pis on havia viscut set dècades, però la seva història ja no podrà ser desnonada de la memòria col·lectiva. Potser és aquesta la contradicció més colpidora de totes: haver-se convertit en un símbol de la lluita per l'habitatge quan ja era massa tard per salvar el seu.
