Venen les portades del Trio de la Benzina amb la sentència contra la immersió com els espectadors del circ romà que demanen la mort del gladiador vençut. Que s’apliqui la decisió del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya!, clamen. També es fan ressò de l’ocurrència del president del PP, Pablo Casado, d’aplicar “un 155 educatiu”. Si aquests diaris representen una part d’Espanya gran o molt gran és difícil de saber. Però és fàcil deduir que haurien prestat millor servei als ciutadans si haguessin dedicat aquesta mateixa ferotgia contra la immersió i la llengua catalana per demanar explicacions a Pablo Casado, a Pedro Sánchez i a Yolanda Díaz per la vergonyosa renovació dels magistrats del Tribunal Constitucional, per exemple, o a inquirir a Isabel Díaz Ayuso per què Madrid és la regió d’Europa amb més excés de morts l’any 2020 —excés que s’atribueix a la pandèmia de covid-19.
Veient l'actuació de jutges i de la majoria de mitjans de comunicació en gairebé tot allò relatiu a Catalunya, potser no cal cercar a Bielorússia l’exemple del que s’anomena “guerra híbrida”, l’estratègia geopolítica en què es fan servir tota mena de mitjans i procediments a més d'exèrcits convencionals: la guerrilla, el terrorisme, la migració, els recursos naturals, notícies falses, diplomàcia, guerra jurídica, interferència electoral, etcètera. Potser cal afegir-hi togues i punyetes, —els nous exèrcits— sempre ben acompanyats de les divisions mediàtiques impreses, audiovisuals o digitals.
El Periódico en parlava aquest dimecres i avui ho fa l’Ara: aplicar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà una complicació colossal i ningú en vol pagar la factura. Fa riure (o plorar) comprovar com ara es passen la pilota d’executar la sentència el Ministeri d’Educació i el TSJC. L’un diu que és feina de l’altre aplicar l’arbitrarietat i l’altre diu que es feina de l’un. Un cop trencada la vaixella, no es posen d’acord en qui ha d’escombrar el terra. La política hi té totes les de perdre, perquè els jutges no se sotmeten al judici de les urnes, però els polítics sí. Ara ni uns ni altres volen carregar amb les conseqüències de liquidar el model educatiu català, que no era font de cap conflicte fins que els jutges del TSJC van decidir esmenar la política educativa que la Generalitat segueix des del 1984. Ànims a tots.
El Mundo, portada
ABC, portada
La Razón, portada
El País, portada
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada