Terrabastall a les portades de Madrid amb la detenció a Melilla de 10 persones relacionades amb l'intent de frau electoral via compra de vots per correu. Entre els detinguts hi figura el número tres a les llistes de Coalición por Melilla —que governa la ciutat autònoma en coalició amb el PSOE— i el gendre del líder del partit, Mustafá Aberchan, que no pot presentar-se a les eleccions del 28-M arran de la condemna pel mateix delicte, ara fa dos anys, d’ell i de l’exsecretari general del PSOE a la ciutat. El Mundo, sense documentar-ho ni atribuir-ho sòlidament, afegeix que “afins a Aberchan es van veure amb agents” marroquins, segons “fonts de tota solvència properes a les indagacions” que no s’identifiquen. Entre afins que no sabem qui són ni si són afins i les fonts solvents, ja veurem com acabarà tot aquest sidral.
De moment, l’ABC ja ha començat la feina d’empastifar “l’esquerra” en general, perquè Coalición por Melilla va participar en converses per afegir-se a Sumar, la plataforma que promou la vicepresidenta Yolanda Díaz. Així, als aliats comunistes, terroristes i separatistes del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja hi pots afegir als agents estrangers que pretenen desestabilitzar Espanya, apropiar-se de Ceuta i Melilla i fer de la península Ibèrica una província més del regne de Mohamed VI.
Aquest dimarts també s’ha sabut que Espanya vol que la Unió Europea prohibeixi l'encriptació de missatges com fan Whatsapp o Signal. Segons un document publicat per Wired, una revista estatunidenca especialitzada en tecnologia, Espanya sosté la posició més “extrema” de la UE i defensa que els estats puguin escanejar aquests missatges, que són els teus. Aquest tema no ha fet sort a la portada. Tampoc n’ha fet gaire que el Tribunal Europeu de Drets Humans tramiti les demandes de Jordi Turull i Jordi Sànchez contra Espanya per vulneració dels seus drets polítics quan els tribunals els van impedir ser al debat d’investidura el març del 2018. Només El Punt Avui ho publica en primera pàgina.
Un altre afer tèrbol relacionat amb la justícia espanyola apareix a la portada de La Vanguardia, petitet: la fiscalia de l’Audiència Nacional va denunciar Sandro Rosell més d’un any després de saber que els Estats Units no l’acusava de res. Aquesta presumpta acusació als EUA va originar la causa contra l’expresident del Barça dirigida per la jutgessa Carmen Lamela. Ella mateixa va refusar-se tres cops a entregar a la defensa de Rosell la documentació acreditativa, segons el diari. També va mantenir Rosell dos anys en presó preventiva fins que va acabar absolt. Lamela fou promoguda després al Tribunal Suprem.
Per arrodonir el dia, el Comitè de Competició ha anul·lat la targeta vermella al davanter Vinícius Júnior, del Reial Madrid, per agredir un rival a Mestalla aquest diumenge. És una decisió sense precedents, presa aprofitant l’enrenou sobre el racisme denunciat pel jugador. Potser —potser— els insults que va rebre no justifiquen el mastegot a Hugo Duro, un jugador del València, ni tampoc sembla bona raó per anul·lar la targeta el fet que l’àrbitre no veiés tota la jugada, on també Vinícius hauria estat agredit. Només El Mundo publica aquest fet en portada. En fi. Tots aquests fets, aplegats com aquí s’acaba de fer, presenten Espanya sota l’ombra d’una disfuncionalitat notable, un país on prevalen l’arbitrarietat i l’extralimitació de poder que potser —potser— donen alguna raó de ser al títol de portada d’El Punt Avui: “Estat d’abús”. Fa pensar.
