El resultat de les eleccions del 23J penja d’un fil si fem cas a les enquestes que aquest dilluns publiquen El País, l’ABC i La Razón. El tabloide monàrquic s’alarma. Pronostica una patacada de Vox que “posa en risc la majoria absoluta de la dreta”. No exageri, home. Segons les seves xifres, en el pitjor dels casos, la coalició PP-Vox queda a un escó de la majoria absoluta i seria estrany que algunes minories regionals conservadores no els atorguessin el vot definitiu. Les altres dues enquestes també assenyalen pèrdues per a Vox d’entre deu i tretze escons però la de l’ABC atribueix al partit ultra un daltabaix d’entre 23 i 27 escons. És gros. El diari, però, és l’únic que no ho relaciona amb l’impacte dels acords signats entre els dos partits a diverses comunitats autònomes i ajuntaments. Aquest silenci és estrany, més encara quan el discurs del candidat del PP des de fa dos o tres dies, gairebé monogràfic, se centra a treure ferro als acords amb la ultradreta —com fa a l’entrevista que obre la portada d’El Mundo— i a renegar de “la política de blocs” que ell mateix ha patrocinat. Més que un silenci, sembla una omissió deliberada amb afany d’escombrar sota la catifa la rendició del PP a l’extrema dreta.
A El País, en canvi, se li ha posat bona cara. A la seva enquesta, els socialistes i aliats sumen la mateixa majoria que falca l’actual govern socialcomunista, terrorista, separatista, etcètera. Això sí, sempre que els votin els partits catalans que es diuen independentistes, perquè només amb els bascos i les minories regionals espanyoles no n’hi hauria prou. Són enquestes, esclar, i cal agafar-se-les amb un gra de sal, però a mesura que s’acosta el dia de votar es veu que el tema que farà tombar les eleccions no serà l’impost sobre la banca, les okupacions, el futur de les centrals nuclears o els concerts escolars. Fins i tot el papu d’ETA fa soroll de llauna rovellada. El tema decisiu sembla que serà el de sempre, Catalunya. Les enquestes atorguen als partits sobiranistes els escons que treuen i posen, que van de 16 a 19. El País tampoc diu res de tot això, segurament perquè no ho considera un escenari agradable. Té gràcia que l’enquesta de l’ABC assigni 9 escons a ERC i 7 a Junts, mentre que la d’El País n’atorga 10 a Junts i 9 a ERC. Quins nervis.
Les portades de Barcelona no diuen res de la batalla electoral. Potser perquè, com deia Joan Sales de la Guerra Civil, "guanyi que guanyi, jo ja he perdut". Una mica l’Ara, que obre amb un afer lateral: l'augment del vot per correu, cosa que pot afegir emoció al recompte de vots i a la nit electoral perquè tot va més just que les calces d’un capellà. La Vanguardia obre amb aquests títols sobre infraestructures que tant li agraden. El Periódico amb una peça de fa una setmana o de la setmana que ve. El Punt Avui parla de coses d’aquest dimecres. Això sí, són espectaculars les fotos del funambulista francès Nathan Paulin travessant de Plaça Catalunya al Passeig de Gràcia a 50 metres d’alçada (El Periódico, generós, diu 70 metres). La foto que fa més basarda, la que més impressiona, és la d’El Punt Avui. Està feta de més lluny i amb una perspectiva que fa l’efecte que l’home camina sobre l’aire perquè la corda gairebé no es veu. També mostra una vista de la ciutat més àmplia que permet fer-se càrrec de la petitesa de l’artista i de la gran patacada que li suposaria caure. Tranquil: en Nathan va assegurat. També penja d’un fil, però no com els partits en aquestes eleccions.
