L’Ara i El Punt Avui fan aquest divendres uns titulars de portada com una casa en quatre i tres paraules, d’aquells que es poden posar d’exemple del que ha de tenir un titular d’un diari de paper contemporani. No és que els altres siguin dolents —ara de seguida en parlem— sinó que fan curt en explicar el sidral a Veneçuela amb el fet que els comandaments de les forces armades facin costat a Nicolás Maduro. És el fet més gruixut d'aquest dijous —fora dels morts, naturalment—, però és molt més potent que les reverberacions del cas sacsegin tot el planeta.

Potser també fan curt, aquest dos. Certament, Veneçuela divideix el món però no només entre estats a favor del president Maduro o del president Juan Guaidó, sinó també les organitzacions internacionals —o multilaterals— i els estats en sí.

Espanya és una mostra del panorama. Hi ha portades que fan pena, per gasives, especialment les de La Razón i l’ABC, que aprofiten una avinentesa tan trista —hi ha almenys 14 morts i tot un país col·lapsat— per donar-li una puntada a Pedro Sánchez a compte de la seva actitud aparentment indecisa. El president del govern espanyol ha trucat a Guaidó i ha demanat unes eleccions lliures. És un missatge que no és gaire difícil d’entendre però aquests dos diaris en fan la interpretació més retorçada, tot dedicant-se a les seves grolleres dèries provincianes. Cal esforçar-se per veure-ho així i tenir molta barra. Quina pena. L’efecte que fa és que els importa Veneçuela només per fer mal a Sánchez. El Mundo, que també en fa una lectura crítica de la postura cautelosa del govern espanyol, no l'acusa del que no és.

Tot plegat, fa pensar —i fa pensar en altres revoltes més properes, en circumstàncies diferents— allò que ha escrit aquell tuitaire bromista, o no tant: “veig molts ignorants que no saben distingir un cop d'Estat d'un aixecament legítim: cop d'Estat és quan us cau bé el govern vigent i aixecament legítim quan us cauen bé els que es revolten”.

ARA

AVUI

LR

ABC

EM

LV

EPC

EP