Dos afers manen a les portades d’aquest dimecres. Lògic. Tot el cicle informatiu d’ahir el van dominar el conflicte entre els taxistes i les empreses de VTC —amb repercussions severes a Barcelona i Madrid— i la derrota del govern espanyol al Congrés, en tombar-li Podemos i ERC la reforma del lloguer d’habitatge. Un i altre tema són d’aquells que “interessen a la gent”, com se’n diu sovint dels assumptes no relacionats amb el conflicte Catalunya-Espanya. En aquest cas és ben cert: afecten molt directament una gran quantitat de famílies, a més del sidral que s’ha organitzat en ambdues ciutats.
La gràcia era veure a quin dels dos afers donarien preferència els diaris a les seves portades. Tenim un guanyador: el conflicte del taxi, que s’endú cinc dels vuit titulars principals de la premsa de Barcelona i Madrid. Els lloguers en guanyen una, la d’El País, per la mínima, amb perdó pel símil futbolístic.
Val la pena fixar-se en el titular apocalíptic d'El Mundo, que s'ha cregut el farol dels taxistes tallant la frontera aliats amb els "armilles grogues" francesos. Té una explicació: el diari madrileny sol presentar les manis a França com una cosa semblant a la Batalla dels Cinc Exèrcits d'El Senyor dels Anells.
I les altres dues, les de La Vanguardia i El Periódico? Doncs són diferents a la resta de diaris i gairebé idèntiques entre elles, en una sintonia curiosa. Es tracta de la “crisi” entre els dos partits que sostenen el Govern, JxCat i ERC, a causa del recurs al Tribunal Constitucional del president a l’exili, Carles Puigdemont, contra la Mesa del Parlament per conculcar els seus drets de vot com a diputat.
L’única veu que ha parlat de la cosa en termes jurídics és Jaume Asens, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i advocat especialitzat en drets humans. Asens ha defensat l’acció de Puigdemont. “És un recurs que xoca però és impecable. Més enllà de la idoneïtat o no de l'estratègia en termes polítics, l'escrit és solvent”, ha dit, i un pas previ imprescindible per poder acudir al Tribunal d'Estrasburg.
És tota un sorpresa veure aquest afer obrint els dos diaris més grans (per vendes) de la capital. La substància d’aquest embolic entre els dos blocs indepes és encara un festival d’interpretacions jurídiques que, per fer-ho curt, entra en la categoria de “coses que no interessen la gent”, com un i altre diari van fer notar al seu dia, quan el tema estava calent. El Periódico, a més, diu a l’avanttítol que Puigdemont “aposta per la relació amb Rússia”, una afirmació que exagera (“aposta”) les declaracions del president a l’exili al principal diari de Moscou, que fa l’efecte paorós que Puigdemont gairebé dona carta blanca a Putin perquè instal·li una base de míssils nuclears a l’aeroport d’Alguaire.
Que els esmentats partits estan a la grenya des del 30 de gener del 2018 és difícil d’amagar. Però tanta preocupació, avui, per la salut de les relacions entre les forces del Govern i aquella carregada contra l’home de Waterloo… No ho sé, Rick, però sembla fals.