Molt interessant el sobtat interès d’El País pels presos polítics en vaga de fam. És el segon cop que apareixen en portada en vint dies que fa que els Jordis s’hi van posar. La primera va ser un retallet al fons de la pàgina el dia que s’hi van afegir els consellers Rull i Turull. En l’editorial cruel i retorçat que van dedicar a l’afer (“Un succedani”), la titllaven “d’intolerable exigència [als] ciutadans de Catalunya” per forçar la unitat dels independentistes. Els diaris fan les portades que volen, no faltaria sinó. Les seves eleccions, però, manifesten el criteri pel que alguna cosa els sembla notable i important. L’interès d’avui per la vaga de fam és senyal d’un desig sincer —mostra d’humanitat— o emmascara seu afany de treure’s de sobre d’una vegada la irritació que els produeix la denúncia d’una injustícia que no accepten?
La resta dels diaris torna al seu estat natural: Sánchez dolent, Torra pitjor. El Mundo i La Razón es llencen a sobre de Sánchez com els pastors d’El dimoni escuat” per dèbil i fluix de cames amb Torra. El president espanyol ha transaccionat aquesta nova humiliació per Espanya, etcètera, a canvi de “salvar els comptes”, segons El Mundo. Amb aquesta expressió ambigua fa pensar al lector que els independentistes li votaran els pressupostos. En realitat –ho explica a mitges La Razón, més honrat–, els indepes n’han acceptat la tramitació i el sostre de dèficit, que és altra cosa. Es coneix que els ha fet mandra d’explicar aquesta cortesia parlamentària —que podria anar a més, cert. De moment, però, Sánchez no té pressupostos.
S’ha acabat, doncs, el temps mort que els diaris havien concedit a Quim Torra i Pedro Sánchez mentre es decidien a donar-se el sí a la minicimera de Barcelona. Totes les portades tornen a la normalitat. Totes? No. Un diari resisteix ara i sempre a l’invasor: l’ABC, que ha decidit que el seu pòster serà per l’horrible assassinat de Laura Luelmo. Per què? Ho sabrem tot seguit.
El tabloide monàrquic ha fet aquesta tria per afegir llenya al foc d’una de les seves campanyes permanents: la presó permanent revisable, eufemisme que el PP es va treure del barret per a restaurar la cadena perpètua sense esclafar la Constitució. La portada, si es llegeix tot el cos de titulars, s’orienta a que el lector conclogui, esclar, quanta raó tenien en reimplantar la perpètua. Aquell malfactor no hauria sortit de presó i ara no lamentaríem el seu crim. Construir l’opinió pública a cop calent, amb la visceralitat pel davant (Salió de la cárcel y volvió a matar), excitant les emocions i els instints primaris, sense debat i amb menys idees que un gerro buit. És la premsa responsable.
Queda per la imaginació com haurà estat el consell de redacció que ha fet la tria dolorosa entre promocionar la cadena perpètua o castigar a Sánchez per trobar-se amb Torra. Un consell per veure’l pel forat del pany.
Els diaris de Barcelona estan entusiasmats amb la cimera, uns més —com l’Ara— i altres no tant —la resta, que encara veuen núvols de tempesta en l’horitzó en forma de desconfiances i recels entre ambdós presidents. Avui ho acabarem de saber tot.
