Avui és un d’aquells dies que gairebé tant se val què escriguis a la portada si tens una fotografia com la del ple del Parlament, que explica tot el que convé del moment que travessa la política catalana. La foto en qüestió se l’han estalviada, amb poc criteri, El País, El Mundo i La Razón, que no ho han sabut fer pitjor. Quin haurà estat el debat a l’hora de fer la portada en aquests diaris? L’efecte que fa és que s’han deixat escapar la imatge que desitjaven després de dedicar desenes de portades a provocar-la o, més aviat, a fer de claca mediàtica dels poders que l’han ocasionat. Potser és que no han volgut stravincere, guanyar de més, com en diuen en italià.
D’altra banda, la fotografia és certament molt expressiva però els titulars no es queden curts. Col·lapse, esquerda, explosió, ruptura, crisi... Aquests són els termes que es fan servir per explicar la situació. Aviam com segueix avui aquest drama polític del que la majoria dels diaris només n’ofereixen un final: eleccions anticipades. Hi ha un aire d’inevitabilitat en les portades, que no dissimulen gens les ganes que tenen d’escriure l’últim capítol d’aquesta legislatura.
El que queda amagat darrere la fotografia i els substantius emfàtics és l’origen d’aquesta situació: la retirada de l’acta de diputat al president de la Generalitat per decisió d’un òrgan administratiu polític —la Junta Electoral Central— apalancat per l’últim tribunal, el Suprem, que ha confirmat la decisió del primer per sobre de la seva pròpia intervenció pendent en el cas i per sobre de la mateixa llei del Parlament, a instàncies d’un partit polític que ni té representació a la cambra catalana. En el fons, tanta foto expressiva i tant d’èmfasi als titulars per acabar no explicant el fons del què es ventila en aquest cas.
