Les portades d’avui et deixen com l’emoji de sorpresa, aquell dels ulls oberts com unes taronges copiat de Munch, perquè —fora d’El País, l’Ara i El Punt Avui— cap diari du en portada el cas de l'espionatge als mòbils del president del Parlament, Roger Torrent, i companys màrtirs; ni diuen res dels tràfecs aràbics, panamenys i suïssos de Joan Carles I quan era cap de l’Estat, ni tampoc sobre el fiasco de la gira europea de Pedro Sánchez per convèncer als frugals de la UE perquè regalin diners a Espanya (els que no regalin sortiran de la teva butxaca, ja et pots calçar). Fins i tot alguns, com El Mundo, ni parlen de la pandèmia. Almenys l’ABC fa servir l’augment de contagis, que no té la gravetat de mesos passats, per desviar l’atenció i acusar el govern espanyol sense motiu, cap ni un, de “posar-se de perfil”. Última: els Reis canvien Catalunya per Euskadi. Ara ja ho saps, perquè si ho has de trobar a les portades…
Espanya és un país on una comissió del Congrés exonera el CNI de qualsevol relació estranya amb l’imam de Ripoll per protegir nosequè, alleujats els diputats per no perjudicar l’Estat, com si el Congrés —que és la gent que ens representa a nosaltres, no al CNI—, no hagués de tenir la pell finíssima en casos com aquests i, per defecte, passar per la graella els presumptes responsables de qualsevol presumpta infracció dels drets fonamentals o de qualsevol corrupció. Presumpció d’innocència, d’acord; abús d’innocència, no. La premsa, els controladors del poder —que és del que aquí es parla— encantada i feliç: uf, quin descans que han dit que no hi ha res. Els diputats són uns patriotes, pensen. Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley.
La merda de la muntanya…
Què hem de dir del tractament de l’espionatge en portada? El País obre amb el tema, però només la punteta —i encara—. “El CNI disposa del programa que va espiar el mòbil de Torrent”, diu el títol. Hola? Un programa que espia sol? És difícil saber si fas més el ridícul, deceps més la gent i degrades més la teva tasca si en parles d’aquesta manera o si no en dius res. Deia Walter Cronkite, el mític presentador del telenotícies de la nit de la CBS, que “si camina com un ànec i claca com un ànec, és que és un ànec”. Per paga, al subtítol diu que “els serveis d’intel·ligència” [vol dir el CNI] només actuen si tenen permís judicial, com volent justificar-ho. En resum: els va espiar el CNI però, ep, era legal. És una tifa però no fa pudor. Quin descans eh. Quin gran país i quin gran periodisme.
Anem a la gira de Pedro Sánchez, el captaire d’Europa. Mark Rutte, el primer ministre holandès, li va dir dimarts que cerqui la solució dins d’Espanya, en el sentit que cal fer reformes serioses en la manera com l’Estat ingressa i gasta abans de pidolar calés dels contribuents d’altres països. A Suècia, ahir, el primer ministre Stefan Löfven —socialdemòcrata, de professió soldador— li va explicar que les ajudes s’han de tornar: són crèdits, no transferències a fons perdut. Cap portada en diu res, d’aquest fiasco diplomàtic. Només El País, que ho explica culpabilitzant Holanda, en un exercici de nacionalisme periodístic de fària i carajillo.
Sánchez no logra convencer al sueco Löfven sobre el fondo europeo: "Todos tendremos que hacer renuncias" https://t.co/hLfk70wLec
— 24h (@24h_tve) July 15, 2020
De l’emèrit en parla La Razón. Bé, en realitat li serveix per a inventar-se que el PSOE es trenca (deu ser la 30ena vegada que es trenca) perquè el president de Castella-La Manxa és partidari de defensar Joan Carles a peu i a cavall i al primer secretari del PSC li fa vergonya. Ui, la fractura, què n’és de greu. És aquest el tema? La Covid-19 també rep el mateix tractament: és l’excusa per dir que Colau i Torra es tiren els plats pel cap. Quin descobriment, escolti.
Ningú es posa de perfil millor que La Vanguardia, però. És genial. Obre dient que Apple no haurà de pagar la multa de 13.000 milions que li va imposar la Comissió Europea, etcètera. És una decisió que la Comissió recorrerà i ja veurem com s’acaba. El mateix diari s’adona què té cua de palla, perquè afegeix l’avantítol “Resolució transcendent”, com si el lector no sabés que al titular principal de portada no li calen aquests aclariments perquè… és el titular principal de portada! Fa riure. Ara bé, de l’espionatge, res. De l’emèrit, res. Del fracàs europeu de Sánchez, res. De la Covid-19, això sí, el seu monotema de fa dies: els rastrejadors (“Silit idmit qui il ristrig ni finciini cim cildrii”).
El Periódico, amb l’agua que baixa, omple la seva primera pàgina amb un simpàtic poema de Joan Margarit per retre homenatge a les víctimes de la Covid-19. Un poema que parla d'espléndida inutilidad. Doncs això.
En fi, tothom té un mal dia. O una mala setmana. O un mal mes.
