Per què el Govern imposa restriccions dràstiques a la vida social? Doncs perquè passen coses com les que La Vanguardia retrata en la seva foto de portada amb aquella alegria. La portada d’aquest diari i la d’El Periódico fan pensar en un debat interessant: qui s’ha de fer càrrec de la disciplina sanitària en aquests establiments, tants i tan concorreguts, en temps d’emergència? El mateixos bars o les autoritats? Sigui com sigui, l’únic diari de Barcelona que no obre amb els bars i restaurants és El Punt Avui, que mostra l’altra cara del moment: els hospitals van de mal borràs i quinze dies de restriccions no seran prou per aturar els contagis.

A Madrid, en canvi, la Covid-19 pot fer els estralls que vulgui, que els diaris tenen la banya posada en el conflicte per la renovació del Consell General del Poder Judicial entre el govern espanyol i la dreta (també espanyola), que fa més de dos anys que no accepta seure per acordar-la. Els diaris que miren malament l’actual govern espanyol s’aprofiten avui de l’advertència de la Comissió Europea a Pedro Sánchez: no s’hi val a torçar la Constitució i el seny democràtic general per resoldre el tort en què el complex politicojudicial conservador manté el Poder Judicial. Quan Mariano Rajoy va fer una reforma tan partidista com la que ara es pretén, els diaris no van aixecar tant la veu, senyal que aquella reforma ja els anava bé.

La Razón envia un missatge

Avui la premsa de Madrid presenta la situació de dues formes. El País, amb cura de no trencar cap plat, avisa que el govern espanyol tirarà endavant la reforma “malgrat l’advertència” de la Comissió, com volent dir: tranquils, que no ha estat res. Deu ser perquè també pensa que hi surt guanyant. Bona foto de Sánchez a la lluna de València mentre fa veure que escolta Charles Michel.

La resta de diaris aprofiten l’avinentesa per deixar anar tota mena d’hipèrboles i mistificacions, una mica com ahir. L’ABC s’escandalitza per “l’intent de polititzar i sotmetre” el Poder Judicial. I'm shocked, shocked! El Mundo entrevista un viceministre polonès, com volent dir que Sánchez és tan iliberal com la dretota nacionalista que governa el país centreeuropeu en “atacar la separació de poders”, com si això, per a aquest diari, hagués estat algun problema en el passat més recent. També bona foto de Salvador Illa.

La Razón, en canvi, envia un missatge. El missatger és Enrique López, conseller de Justícia de Madrid. Diu en una entrevista que el PP vol parlar de la renovació del Poder Judicial i oferirà noms “de perfil independent” (no riguis!). López és l’home fort del govern de la presidenta Isabel Díaz Ayuso. També és antic col·laborador del diari, on escrivia una columna setmanal. El personatge potser et sona perquè, el 2014, quan era magistrat del Tribunal Constitucional, els representants de CiU, ERC, PSC i ICV a la Mesa del Parlament van demanar-ne la recusació, en considerar que no era imparcial per deliberar sobre la declaració de sobirania aprovada per la cambra catalana el gener del 2013. La recusació venia avalada pels serveis jurídics de Parlament. No va fer falta. Ell sol va renunciar al seu càrrec el mateix any: el van enxampar conduint la moto begut i sense casc després de saltar-se un semàfor.

La cua de palla

A la Comissió Europea no tenen aquest nivell de detall sobre l’estat de la justícia espanyola i els seus agents, esclar. Això no desmereix —Déu ens en guardi— l’avís a Sánchez, a qui han recordat que “és evident que una majoria reforçada per a l'elecció dels membres [del Poder Judicial] dóna més garanties que una majoria simple”, que és el canvi que pretén. Sánchez s’ho ha buscat, perquè dimecres, en la sessió de control al Congrés, havia dit que “absolutament ningú” a la UE qüestiona que una majoria parlamentària proposi la reforma d’una llei "d'acord amb la legalitat", etcètera. Doncs ja veus. Pel que fa als diaris, tenen la cua de palla perquè “d’acord amb la legalitat”, a Espanya, els tres poders n’han fet més que el març i el quart, que és la premsa, s’ho ha empassat, justificat i promocionat, com saben bé els presos polítics i exiliats, Valtònyc, el lehendakari Atutxa, els nois d’Altsasu i els titellaires de Madrid, per esmentar-ne uns quants casos famosos.

Està molt bé que els diaris surtin a defensar com a lleones la separació de poders i el seny democràtic. Seria encara millor que ho fessin sempre. També quan els actuals membres del Poder Judicial —majoria conservadora, mandat caducat fa més de dos anys— continuen fent la seva, proveint càrrecs vacants dels alts tribunals, impartint doctrina i reforçant l’aital majoria, per si no la tenien prou sòlida. La situació de la justícia en aquests nivells —Consell General, Tribunal Suprem, Audiència Nacional, Tribunals Superiors i les fiscalies aparellades— és tal que al Partido Popular i el seu entorn els és factible guanyar als tribunals el que perden al/s parlament/s (és a dir, a les urnes) i tirar-los-hi a sobre als adversaris, a més que produeix resultats vergonyants quan els tribunals europeus han de revisar les decisions de la justícia espanyola. Com en els casos suara citats.

LV

EPC

ARA

EPA

EP

EM

ABC

LR