El tema del dia a les portades de Barcelona és la decisió del president exiliat Carles Puigdemont d’arrencar un nou partit sense esperar la decisió del PDeCAT. Aquest culebrot polític, més llarg que un dia sense pa, serveix a l’Ara i a El Punt Avui per obrir les portades. Tots dos diaris diuen el mateix. Els uns, directament. Els altres li fan explicar a un altre exiliat, l’exconseller Lluís Puig.
La Vanguardia, que en aquest afer ja ha fet la seva aposta —i no passa per Waterloo—, fa el menyspreu clàssic de donar-ho en una columna i obrir amb un fet de transcendència relativa, com és el nivell d’activitat de l’aeroport del Prat. És molt baix, d’un 20%, esclar, però el diari fa per vendre-ho amb entusiasme i sembla alguna cosa i tot. La indiferència d'aquest diari en portada pel desori de PDeCAT, JxCat i etcètera, ve marcada per l'hostilitat als presidents 130 i 131. A tall d’evidència anecdòtica, no fa gaire, una firma de referència, per no citar Puigdemont, i potser per desairar-lo, parlava del “Molt Honorable president, sigui Pujol, Mas o qui havia estat alcalde de Girona”. Res, és una historieta, però evidencia una actitud que ara seria llarg i avorrit d’explicar.
El Periódico té una disposició semblant, un puntet més agressiva. Puigdemont és un que “trenca” i “fractura”. També l’anomena “expresident” —entre cometes, com volent dir— i Waterloo, que vindria a ser un equivalent de La Moncloa però amb aroma de xocolata Godiva —o de moules-frites, que sembla més despectiu i llardós. Molt de fum per tan poca foguera.
Pacto Nacional a Madrid
Als diaris de Madrid, fa exactament un mes, les portades de la dreta mediàtica apuntaven els seus titulars contra Ciutadans, fent-se els ofesos perquè un partit espanyolista s’avingués a posar-se bé amb Pedro Sánchez “malgrat que havia reobert la negociació amb Catalunya”, com deia El Mundo o, segons el titular de La Razón, més acurat, “malgrat el pacte PSOE-ERC”. Avui, el diari quasi ultra —follow the money, però això és un altre tema— repeteix titular (“Cs manté la relació amb Sánchez malgrat que ha anunciat la mesa amb Torra”) i el diari de Planeta, tranquil i situat, anuncia que “PSOE i Cs refermen l’aliança en vistes als pressupostos”.
L’ABC no ajuda perquè el Rei ocupa la portada, potser en desgreuge per l’escridassada d’ahir en un acte protocol·lari, un altre. Aquestes últimes setmanes, però, també s’ha plantat al costat dels que promouen alguna mena d’entesa amb Cs i el PP que pugui alliberar Sánchez de la càrrega de Podemos i els partits sobiranistes. Políticament, sembla que la nova normalitat & la represa consisteix en aquest Pacto Nacional que a El Mundo li costa tant de pair.
El País, coincidint amb el canvi de director, ajuda a la causa posant entre parèntesi el relat que retratava el PP com un partit de galtagrossos, que promovia a Brussel·les l’enduriment de les condicions del fons europeu de reconstrucció per a Espanya. Aquests últims dies es limita a presentar Pedro Sánchez com a protagonista d’una diplomàcia incansable amb els països anomenats “frugals” perquè els diners europeus arribin en les millors condicions. Avui obre portada amb aquesta història. Ho complementa, amb molta traça, l’acord entre PSOE, Podemos, Cs i PP per “reforçar la sanitat”, que es podrà lluir a Brussel·les com una prova d’unitat política i bla, bla, bla. A aquest acord, ara per ara, el PNB, sempre tingut per baluard del seny i la moderació, s’hi oposa: ho veu com una operació recentralitzadora sense compromís econòmic, un brindis al sol.
