Un antic director del Daily Mirror —un tabloide britànic de línia laborista, no dels més estripats— deia que una portada no pot repetir tema més de tres dies seguits, fora de material com l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York. Insistir massa en el mateix afer era kiss of death, el petó de la mort, segons ell. Als diaris de Madrid i Barcelona ja ha desaparegut de portada el debat sobre l’estat d’alarma i el valor de la restricció de drets i llibertats en el combat a la pandèmia, etcètera. És una actitud tabloide.
Entre els diaris de Barcelona, només l’Ara i La Vanguardia, en uns subtítols mig perduts, es fan ressò de la confusió organitzada entre el conseller de Treball i la consellera de Presidència sobre el teletreball. Almenys El Punt Avui va cara a barraca amb el repunt dels ERTO i les xifres d’atur, que s’enfilen altra vegada.
Sánchez, dolentot
La resta de portades es dediquen als pressupostos generals de l’Estat en un to que va des de la raspallada al govern central d’El Periódico i d’El País i la tradicional preocupació de La Vanguardia pel destí fiscal de les rendes altes, fins al mareig antigovernamental d’El Mundo, que no s’entén si es queixa perquè “grans empreses i rics” paguen massa pocs impostos o si acusa al govern central d’incoherència perquè, essent “socialcomunista”, els fan pagar poc. L’ABC no s’ha animat a posar els pressupostos en portada perquè havien de rescatar Veneçuela i denunciar un altre escandalet on Pedro Sánchez torna a interpretar el paper de dolentot.
No s’entenen gaire, els titulars pressupostaris. Semblen tots fets una mica d’esma i no tenen gràcia ni tallant. Ni La Razón, que posa en circulació el concepte impuestazo. Què esperaven, en un any com aquest? Doncs el que expliquen La Vanguardia i l’Ara: una despesa rècord. Obvi. El País tira per la banda política per treure-li més suc i diu que són uns comptes fets per mantenir la coalició de govern. Caram, quina novetat. El Periódico prova de barrejar la part de xifres (més despesa anticovid) i la part de política (calen més suports parlamentaris) i li surt un titular Frankenstein. Res, que avui no tenim el dia.
