L’espectacle de les portades d’avui és veure la dreta impresa madrilenya bracejant per devaluar la patacada colossal del cas Kitchen, una trama d’espionatge ordida, segons la investigació de l’Audiència Nacional, pel govern de Mariano Rajoy —des dels ministeris d’Interior (Fernández Díaz) i Defensa (Cospedal)— per robar a l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, “informació comprometedora”. Bárcenas ja havia filtrat molta documentació sobre la caixa B del PP, aquella on apareix un tal “M. Rajoy” com a receptor de sobresous en negre. L’instrument principal de l’espionatge era l’anomenada “policia patriòtica”, encapçalada pel comissari Villarejo, que també pretenia perjudicar “la pequeñita” Soraya Sáenz de Santamaría. SSS s’enfrontaria el 2018 a Cospedal i a Pablo Casado per la presidència del PP en el XIX congrés del partit.
Inesperadament, Casado va vèncer –gràcies a l’aliança amb Cospedal.
Kitchen ha de ser greu perquè La Razón, diari rajoyista acèrrim, assenyali directament l’anterior president del PP com a vèrtex de tot. Parlen del mateix Rajoy que va passar hores dient a l’Audiència Nacional “no me’n recordo” i “no em consta” en resposta a preguntes sobre la caixa B del seu partit, mentre policies corruptes li feien el favor d’espiar Bárcenas —entre altres—. En la sentència, el tribunal va deixar clar que no donava cap credibilitat a Rajoy. Res de tot això es va destacar llavors en cap portada de La Razón. Al contrari. Amb el seus companys de banda, l’ABC i El Mundo, van moure i promoure la tesi perillosa de la il·legitimitat de l’actual govern espanyol perquè aquella sentència no justificava la moció de censura que va tombar Rajoy, ni les eleccions posteriors, etcètera.
En aquesta línea, El Mundo d’avui és una pica colossal on Casado es renta les mans. L’home diu que mentre espiaven Bárcenas, entre el 2013 i el 2015, no tenia responsabilitats al PP, que ell era “un diputat per Àvila” i que els protagonistes de la trama ja no fan política. És una llàstima que La Vanguardia no publiqui a la versió impresa la foto que en algun moment d’aquesta nit obria la web: Casado enmig de tots els protagonistes de Kitchen. No cal dir gran cosa més. Aquesta foto:
El titular de portada de La Vanguardia és encara més comprometedor per a Casado que la foto, perquè mentre “càrrecs del govern [espanyol] sospesaven una altra operació Catalunya el 2017”, com diu el diari, ell ja feia dos anys que era membre de l’executiva del PP. A més, el diari dona per fet que hi ha una primera operació Catalunya, sempre desmentida des de Madrid.
Curiosament (o no) l’operació Catalunya i la “policia patriòtica” les va desvelar El País el 23 de desembre del 2012 a tota portada: "Comandaments policials actuen al marge de la llei contra polítics catalans", deia el títol. I el subtítol: "Els agens difonen acusacions sense proves per denigrar els sobiranistes". Tan clar i tan nítid. A l’editorial del dia, titulat Joc brut, el diari exigia a Jorge Fernández Díaz que acabés amb aquestes "pràctiques més pròpies de règims autoritaris".
Aquest és el segon punt interessant de les portades d’avui. Allò que fa vuit anys era un atac als principis democràtics, motiu d’escàndol i de blasme editorial… va perdre aquesta consideració pocs mesos després, potser perquè el diari va acceptar que contra els sobiranistes tot s’hi val o que tenen el que s’han buscat. Aquella “policia patriòtica” sobre la qual es feia els ulls grossos perquè servia a la unitat d’Espanya era la mateixa que servia per amagar la corrupció del partit del govern, destruir-ne proves i ves a saber què més. La “policia patriótica”, com el karma, sempre torna.
El País no és l’únic diari que ha fet servir amb l’independentisme una doble o triple vara de mesurar —en diuen Periodisme d’Estat— però és el cas més trist de veure justament perquè és el diari de referència espanyol que es degrada, com pots comprovar si compares aquella portada del 2012 amb altres de més recents, de tres o quatre anys ençà. Quina pena.
