Les portades d’avui són el joc dels matisos i contorsions per presentar la proposta de 370 punts del PSOE a Podemos, a qui s’ofereixen, com a garantia, càrrecs en una nova oficina de control de l’aplicació d’aquest programa i també en altres agències governamentals que fiscalitzen a l’executiu. Aquest plantejament crida l’atenció, perquè la institució natural i legítima de control de l’executiu no és una “oficina” sinó les Corts, que per això apleguen als representants electes pels ciutadans. Pel que fa a les agències fiscalitzadores, se suposa que que les integren especialistes verificats tècnicament —via concurs públic, per exemple— i no per criteris partidistes. Malgrat la composició actual d’aquests organismes no convidi gaire a l’optimisme, fa molt lleig aquest comerç de programes i càrrecs tan descarat, tan a la vista, tan pornogràfic.

Sigui com sigui, cap portada hi veu cap problema. Els titulars d’El País i La Vanguardia sembla que preguntin a Podemos què més volen i si no en tenen prou. El diari progre rebla el clau afegint l’adjectiu “rigorós” a “control”, un pleonasme, una redundància, com si existís un control suau, benèvol o tou. A sobre, afegeix amb un deix d’impaciència (home, ja!) que uns i altres es copien els programes i malgrat tot no s’acaben d’agradar.

El diari monàrquic català en té un concepte més comercial de la cosa i diu que el PSOE ofereix a Podemos “càrrecs i garanties”, expressió com de lletra petita d’assegurança o de termes i condicions d’una aplicació pel mòbil. En un altre context, semblaria el mercat de Calaf o una variant del pujolià “tites, tites, tites”. La Razón parla de “cogovernança” de socialistes i podemites, que vol dir el mateix però amb argot d’escola de negocis, i avisa que per aquí anem de cap a noves eleccions generals al novembre.

El Periódico i El Mundo donen a l'afer un enfocament més electoral. El diari barceloní, com és costum, titula cara a barraca: Sánchez ja es prepara per les eleccions. En el fons, diu el mateix que el diari madrileny, encara que aquest es fa un embolic en el seu afany per presentar Sánchez com un tafur que posa un parany a Iglesias. Ho adoben amb la foto del líder socialista suat i tens: sembla que l’estiguin separant del veí de la barra amb qui es vol barallar a mastegots.

De Catalunya, ni una paraula excepte el rebuig a un referèndum. L’únic diari que ho destaca és El Punt Avui, amb un d’aquells titulars de doble sentit que tant pot voler dir que del referèndum “ni parlar-ne” (versió informativa) o que amb aquesta proposta “ni parlar-ne” (versió editorial).

En fi. Entre això i els embolics de Boris Johnson, es coneix que, a les portades, els tractes de la política han perdut molt de glamur.

El bonus del dia és per l’ABC, que aprofita una oportuna intervenció de Vox al Congrés en favor de les dones per presentar-los com uns cavallers galants. D’això se’n diu no perdre pistonada, encara que, amb l’agua que baixa —eleccions, Brexit, atur…—, els quedi una portada d’allò més friqui.

LV

EP

LR

EM

 EPA

ARA

ABC