Avui la portada que fa més patxoca és de La Razón, aquella foto de Pablo Casado amb posat de sant d’estampa moderna. Els llums del sostre el perfilen amb una aureola beata, la mirada entre somniadora i desafiant, la mandíbula que assenyala una esperança amb fermesa de cabdill. Tot és discutible, però entre els tres diaris madrilenys de la dreta, aquest és qui raspalla millor al president del PP. El líder contempla, a més, unes dades de l’enquestadora habitual del diari que confirmen tot el que ha fet fins ara i més enllà: pactar amb la ultradreta i amb Cs, superar Rajoy en tot just dos mesos, i animar-lo a no deixar-se tutelar per Aznar —com el mateix Aznar vol.
El Mundo fa una cosa semblant però amb molta, molta lletra. Fins a nou títols i subtítols acompanyen una fotografia molt arty de Casado amb Aznar, enfocats enmig de la massa de dirigents i militants peperos que s’han aplegat a la convenció de la cosa. És una portada com el contracte de l’assegurança, amb molta lletra petita i tot: no et no pots deixar res per llegir. El director parla del PP de Casado com “la casa comú de la dreta”. En un altre racó se l’anomena “el partit de la feina”. Al costat s’esmenta “la llibertat, antídot contra el populisme”. El PP és també el partit que s’ha deixat escapar Vox, el de la llei mordassa i la reforma dura del codi penal, el del rescat bancari a pagar entre tots, el dels salaris que no creixen i el de l’augment de la temporalitat laboral —per dir-ne algunes de més crespes. Però, ei, no és dia per aixafaguitarres. És dia d’il·lusió, d’entusiasme, de joia.
L’ABC certifica la unció d’Aznar a Casado i també una constant en les portades d’aquest diumenge: la desaparició de Rajoy. Aznar, recorda el tabloide monàrquic, compara Casado amb Fraga. Què deu pensar en Mariano, que va ser presidente-pre-si-den-te sis anys i mig amb una majoria absoluta i tot? Aznar li va fer la guitza a les eleccions del 2004, que tenia guanyades, i ara hi torna, tants anys després. La vida no és justa.
El País salva els mobles triant els conceptes més rescatables de tot plegat, però amb un subtítol un pèl enverinat: “L’expresident del govern [espanyol], que va festejar als partits d’Abascal i Rivera, enalteix al nou líder popular”.
Els diaris de Barcelona van cadascun pel seu camí. La Vanguardia fa una portada com de fa deu anys enrere, on Mas i Montilla, en un cara a cara, defensen “la majoria d’esquerres”. Viure per veure. La convenció del PP queda en un raconet. El Periódico tira pel dret amb Montserrat, amb un cas presumptes abusos sexuals que té molta mala pinta. L’Ara entrevista Oriol Junqueras, que diu el mateix que ha dit a El País aquest dissabte. També anuncia un magnífic reportatge sobre les confiscacions d’habitatges pel franquisme a Barcelona. El Punt Avui torna a fer una pancarta en portada.
