La rebequeria de la dreta mediàtica madrilenya, que no accepta que fa deu anys que la banda terrorista ETA ha desaparegut, desemboca avui en portades de confusió i embolica que fa fort a El Mundo, l’ABC i La Razón, que acusen Pedro Sánchez de connivència amb els “proetarras” i els “separatistes” a Navarra. Els socialistes han acordat allí una majoria a la mesa del parlament foral amb Geroa Bai (“Sí al futur”, en llengua basca; la versió local del PNB eixamplada amb independents), Bildu (l’esquerra independentista) i la resta d’esquerres, més o menys sobiranistes. La conseqüència de tot plegat serà que els socialistes presidiran la comunitat foral i Sánchez rebrà el suport del PNB i de Bildu al ple d’investidura del Congrés.
La política navarra és probablement la més complexa de l’estat espanyol. Els sis partits que composen el parlament foral (l’anterior legislatura eren set) tenen, per fer-te-la curta, poca frontera entre ells. Aquesta realitat polièdrica no és només resultat d’encreuar els eixos Espanya/Navarra i esquerra/dreta. Cal afegir-hi l’eix, diguem-ne, navarrisme/basquisme, la memòria dels assassinats d’ETA i de la repressió, la fractura social i política que se’n deriva i les escissions i pugnes antigues entre les diverses sensibilitats locals.
Tot això en un vell reialme de 650.000 habitants —tothom es coneix, com qui diu— que gaudeixen d’un bon PIB, d’una vitalitat econòmica i social grans, d’una administració i serveis públics envejables i que saben bé que Navarra es va incorporar a principis del segle XVI a Castella per un pacte que preservava els seus furs. La millora (amejoramiento) d’aquest pacte dona origen a la seva autonomia actual, que guarden i defensen com la vida. Al parlament —majoria 26 diputats—, el bloc de la dreta suma gairebé 125.000 vots (19 escons). El bloc sobiranista uns 120.000 (17 escons). Enmig queda el PSOE amb 70.000 vots i 11 escons, que li donen la capacitat de posar i treure.
Això de sobre és només una síntesi superficial del panorama supercalifragísticoespialidoso d’aquell país.
Els tres diaris de la dreta mediàtica madrilenya, però, ho redueixen tot a etarras contra constitucionalistes, en un aiguabarreig simplista de judicis d’intencions que ni tolera la realitat de Navarra ni respecta els seus ciutadans. Si algú qualifiqués de terroristes aquestes portades crispades i convulses se li podria retreure una greu exageració. Certament, però, deu anys després de la desaparició de la criminal xacra terrorista, aquells tres diaris treballen per mantenir viu l’ambient convuls dels anys de sang i de xantatge. Potser no tenen altra manera de viure i de veure-ho. Tot per enfangar Pedro Sánchez. Quina pena. Per sort —i per informar-te del cas— tens els titulats encertats de La Vanguardia, que en fa un bon resum
Entretant, mentre proven d’incendiar la vella comunitat foral, El Mundo, l’ABC i La Razón amaguen la crisi oberta pel lideratge confús d’Albert Rivera i Inés Arrimadas a Ciutadans.
