Està molt bé el títol que fa El Periódico d’això de Venus. És el millor i menys babau de tots: “Troben a Venus un gas que a la Terra és senyal de vida”. És exactament això, encara que és més llarg que un dia sense pa. El comentari de portades s’arrenca per aquí perquè aquella notícia ha fet forat a totes les primeres pàgines impreses i a les webs ha agafat una volada espectacular. Es coneix que la vida extraterrestre ens fa il·lusió. Fa anys, en un acudit del Perich, un home enfadat deia: “Esclar que hi ha vida extraterrestre! No totes han de ser tan imbècils com la nostra”. Això de Venus potser no serà res, però els diaris impresos que ho tenen en portada han sabut copsar l’esperança que aquestes troballes científiques fan bategar en les persones. Dit així sona una mica altiloqüent i pompós, d’acord —però, com l’acudit del Perich, és una veritat com una casa de pagès.

Tornem al planeta Terra, però. A les portades dels diaris de Barcelona es detecten —fora de la d’El Punt Avui— ganes contingudes (o no) d’estovar Junts per Catalunya, aka “el partit de Puigdemont”, pujant a cavall de les declaracions del president Artur Mas, que ha dit que no es mou d’on és i que està “trist, decebut i enfadat” de veure que PDeCAT i Junts no s’avenen.

Costa poc d’entendre. Gairebé tota la vida dedicada a una màquina de guanyar eleccions i governar com Convergència, greixada amb una capacitat de pactar i acordar gairebé sobrenatural, i ara els hereus no saben administrar-ne el patrimoni. Lògic que Mas estigui emprenyat, més encara quan l’establishment espanyol, incloses les seves terminals catalanes, el consideren l’origen de tots els mals i li han fet pagar a bastament. Almenys que aquest calvari hagués servit per mantenir l’espai polític unit… deu pensar.

Les portades expliquen que Mas culpa Junts de la divisió. No és ben bé el que ha dit l’expresident, que ha assenyalat uns i altres i n’ha deixat caure a totes bandes. Però en la tria de culpable que fan els diaris intervé un altre factor que ja fa setmanes i mesos que dura. L’actitud insubordinada i rebeca de Junts, paral·lela a la trajectòria insurgent de l’exili encapçalada per Puigdemont, agrada poc als diaris de Barcelona, que no es tallen a l’hora de castigar el nou partit i al seu líder. Junts, ara mateix, és el partit de govern que pitjor els cau, especialment als dos diaris més venuts, La Vanguardia i El Periódico, que se’l miren gairebé sempre amb l’ull esquerre. En són molt lliures, no cal ni dir-ho.

Els diaris de Madrid, si els llegís un alienígena —un d’aquests de Venus— confirmaria que Espanya és una mena de monarquia judicial, on jutges i fiscals tenen vida pròpia i governen les vides dels ciutadans, les decisions dels quals poden ser considerades (o no) en aquest procés.

Quin espectacle veure els tres diaris de la dreta criticar els fiscals perquè no diuen allò que els agradaria. Quin espectacle veure el diari progre que se’n riu per sota del nas perquè el pronunciament dels fiscals li agrada —i és de seny: les decisions polítiques no es jutgen—. En la seva dèria judicial, però, rebaixen el pes d’un fet que tindrà una repercussió molt directa en la vida de les persones: el govern espanyol s'ha vist obligat pel Congrés —no pels jutges ni els fiscals— a treure les mans dels romanents pressupostaris dels ajuntaments, que se’ls podran gastar com els sembli bé. Ha estat una gran victòria de la política, com han sabut veure, ves per on, La Vanguardia i El Periódico.

LV

EPC

ARA

EPA

EP

EM

ABC