Pel que es veu a les portades, la Guàrdia Civil controla l’actuació de Fernando Simón al capdavant del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat com vigilaria un escamot terrorista, amb la col·laboració dels diaris afectes, que avui imposen al doctor, descaradament, la pena de portada. Altres diaris, benintencionats, publiquen títols militaritzats que fan una mica de por: “La Guàrdia Civil apunta ara a Simón…” o “La Guàrdia Civil fixa la mira en el doctor Simón”. Apunta. Fixa la mira. Uf.
Ara imagina’t que als jutges o a la Benemérita els agafa la dèria de fer el mateix amb els directius de Nissan o l’alcalde/ssa del teu poble, vila o ciutat, sigui dit a tall d’exemple. Perquè com que l’empresa ha rebut diners públics i l’alcalde en manega, esclar, aviam què ha dit o fet o deixat de dir o fer. Si els va gastar en aquella línia de producció o si va fer aquell parc infantil d’acord amb el que tenia al programa o què —per si de cas va prevaricar o malversar.
La pregunta seria: De què serveixen els consells d’administració o les urnes? Les responsabilitats ordinàries d’un directiu professional o la gestió corrent d’un càrrec polític són competència dels jutges i la policia judicial? No correspon valorar-les i exigir-ne responsabilitats al consell d’administració i als accionistes de l’empresa, o als electors a les urnes? Qui es dedicarà als negocis o a la política, sabent que en un tres i no res els pot caure a sobre un jutge —accionat per una denúncia convenient i convinguda— i disposant de la policia judicial per construir l’acusació que els abelleixi, o que abelleixi als seus patrocinadors?
Promoure aquest estat de coses és el trist paper dels diaris que s’apunten a seguir el joc infernal de traslladar l’exercici del govern als tribunals. Fina intel·ligència sobre la separació de poders. Acabaran demanant que la Constitució sigui substituida pel Codi Penal, amb els periodistes fent de secretaris de jutjat. Fa pena, per contrast, comparar la situació amb la dels Estats Units, on els militars ja han dit a Trump que no els emboliqui en els seus tripijocs i els diaris expliquen fil per randa els desoris del president i de la policia, amb el benentès que tot ho resoldran els ciutadans a les eleccions de novembre que ve i no la policia i els jutges. La diferència són gairebé dos segles i mig de democràcia activa.
Si qualsevol mala gestió política acaba als tribunals i amb la policia judicial al clatell dels responsables, què passarà amb el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, que va ratificar “per error” un protocol que desaconsellava derivar als hospitals gent gran de les residències d’avis per evitar-ne un col·lapse? En altres temps, als responsables polítics se’ls sotmetia al Parlament competent, dimitien o se’ls cessava, a risc d’un mal pas electoral. Ara, si se segueix la “doctrina Simón” de la jutgessa Rodríguez Medel & la Guàrdia Civil, se’ls fabrica un procés amb tot de filtracions als diaris (i teles i ràdios) amics, coneguts i saludats… i qui dia passa enemic empeny.
