Totes les portades d’avui —ja era hora— s’obren amb l’estat d’alarma que vuit governs autonòmics havien demanat fins ahir al govern central. Si s’aprova, aquestes autonomies decretaran el cobrefoc al seu territori. El Govern sospesa imposar-lo entre onze de la nit i sis del matí. Avui i demà segurament són dies per explicar aquesta i altres eventuals mesures restrictives, que ara són l’únic arsenal disponible per aturar la xifra de contagis. Però cal esperar que els diaris pentinin l’acció dels governs en mesos precedents i les portades els hi passin comptes. Ja saps, l’esperança és l’última cosa que es perd.
Pel que es veu a les primeres pàgines d’avui, més val que cerquem una cadira còmoda, però, per no haver d’esperar drets. Almenys pel que fa a la dreta impresa madrilenya, tant la dreta extrema com l’extrema dreta. El Mundo i l’ABC torturen la realitat per a que canti aquests títols de portada, on resulta que és Sánchez qui obliga a les autonomies que li demanin l’estat d’alarma. Ni la gramàtica se salva de la tortura. La dèria d’aquests diaris per atacar al govern espanyol apunta gairebé a paranoia, amb perdó dels paranoics, pobra gent. La mania és tan gran que si l’estat d’alarma s’hagués decretat per avui, dissabte, aquests diaris haurien titulat que és per fer passar als espanyols una hora més de cobrefoc amb afany sàdic i etcètera.
Avui és un dia per imaginar quin panorama de portades tindríem si tots els diaris es captinguessin amb la mateixa obsessió que aquests dos. Els quioscos serien un infern i els diaris, a les sales d’estar o a les cuines de les cases, uns objectes radioactius d’aquests que a la sèrie Txernòbil feien emmalaltir les persones i xisclar als comptadors geiger.
