A la vista del material de portada dels diaris d’avui, potser és l’Ara qui hi toca més. Posats a no tenir notícies, l’avenç en la detecció precoç del càncer és el titular que més ganxo té. El càncer és la segona causa de mort al món i és responsable d’uns 9,6 milions de morts anuals, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut del 2018. Un de cada sis morts al món ho és a causa del càncer i el 70% es produeixen en països de renda baixa i mitjana. El cost econòmic anual mundial del càncer s’estimava en uns 1,06 bilions d’euros el 2010. Cada dia moren a Espanya unes 300 persones per càncer —unes 110.000 l'any—, fet que suposa un cost d'uns 19.300 milions d'euros. El País és l’altre diari que dona relleu al tema amb un titular esperançador: els resultats de la recerca obren la possibilitat d’avançar-se a la malaltia. Tots estem d’enhorabona.

Un altre afer mereix un tractament dispar a les portades, i és l’acusació formal de la Fiscalia Anticorrupció a l’expresident del BBVA, Francisco González, a qui atribueix la contractació de l’excomissari Villarejo perquè organitzés una tèrbola xarxa d’espionatge. Només El País ho destaca amb contundència, mentre que els altres diaris ni ho donen o bé ho amaguen en peces petites i perdudes, amb un enfocament de cas menor.

El Mundo ho disfressa molt bé, perquè no titula per l’acusació de la fiscalia, sinó amb les declaracions dels caps de seguretat del banc contra González. Qualsevol que ho llegeixi pensarà que és natural que els acusats de gestionar la seguretat provin de salvar-se llançant porqueria sobre l’expresident del banc. La Razón fa una cosa semblant, tot titulant amb una declaració exculpatòria del mateix González. Un i altre diari fan un magnífic exercici de camuflatge amb la tècnica de nedar (ho diuen) i guardar la roba (treuen importància al cas o se l’agafen pel cap baix). Molt hàbils.

I una tercera anotació. Les portades confirmen el que s’explica en l’editorial d’aquesta santa casa sobre la reunió entre el president Quim Torra i el presidente Pedro Sánchez: les expectatives sobre la trobada són tan baixes que ni la premsa de Madrid, sempre agressiva, la fa servir com a munició contra Sánchez, ni la de Barcelona, sempre amable i servicial, ho presenta com el bàlsam de Fierabràs de la crisi catalana (o espanyola). Només La Vanguardia, sol·lícita, disfressa les múltiples reunions amb què Sánchez vol aigualir la trobada amb Torra com un esforç del president espanyol per obrir-se a altres interlocutors, etcètera. Quina emoció, escolti.

ARA

EP

EM

LR

LV

ABC

EPC

EPA

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat