Només El Periódico i El País tenen en portada la petició del Fons Monetari Internacional que Espanya gasti el fons europeu postpandèmia per qualificar l’ocupació: reduir-ne la temporalitat i estimular la contractació indefinida. Seria un gran gir per a Espanya, on històricament s’ha entès —les patronals abans que ningú, i els sindicats al darrere— que millorar la productivitat i ser competitiu vol dir, sobretot, salaris baixos i ocupació precària, sigui per la via de la contractació inestable, d’organitzar l’economia al voltant de sectors de valor afegit baix, de bandejar l’escola i la formació o de promoure l’ocupació pública. El País titulava el dominical de la setmana passada "Com reinventar un país". Podrien començar per la idea de l’FMI. Costarà, però. Si a la primera ocasió que tenen de fer-se’n ressò, només dos diaris ho publiquen en primera pàgina (i petitet)… Tu mateix.

Avui fa tres anys del referèndum de l’1 d’Octubre. El Punt Avui hi juga tota la portada i recorda que encara hi ha mil persones (mil!) pendents de judici per aquells fets. Remarca que la repressió és també econòmica. Que arruïna la vida de la gent, vaja. L’altre diari que se’n recorda és l’Ara, en un retallet tímid com el nen a qui obliguen a saludar una visita pesada. És una situació de la qual Quino, al cel sia, en sabria fer un bon acudit. Potser també es faria un tip de riure en veure el nacionalisme banal d’El País: “El dibuixant en espanyol més internacional”. De tots els diaris, havia de ser El Mundo, el més nacionalista, qui ho clavés: “Un dibuixant contra la duresa del món”. S’han canviat els papers, aquests dos.

La gresca d'Ayuso

El que interessa avui a les portades és la gresca de la regió de Madrid, que dimarts pactava amb el govern espanyol una cosa i ahir se’n desdeia. Ni Arniches, mestre del sainet castís, ho hauria fet millor. Es coneix que el virus no hi entén, de territoris, però els territoris sí que hi entenen, de virus.

El que no diuen els diaris fans de la presidenta és que no tancar Madrid costa vides i no salva llocs de treball. Ho detalla una anàlisi de Marcos Ferreiro i David Cadrecha per a Agenda Pública. La diferència entre tancar ara o fer-ho d’aquí a 15 dies serà d’un miler de morts més i sis dies addicionals al confinament. “El dilema entre salvar vides o salvar l'economia no existeix: la inacció té un cost directe en la salut pública i no evita la crisi econòmica. Només l’ajorna, a costa d’agreujar-la”, diuen. Madrid és l’autonomia (i la capital europea) amb més casos per 100.000 habitants. Això fa inviable el rastreig de contactes, perquè la incidència actual exigiria uns 20.000 rastrejadors. És a dir: cal confinar per reduir els casos a una xifra 10 cops inferior a l’actual.

És el que fan arreu: contundència. A Nova York, l’alcalde Bill de Blasio va ordenar dimarts que la policia doni una mascareta a tothom que no la dugui posada al carrer. Qui s’hi resisteixi, multa. Nova York va superar dimarts, per primer cop en mesos, una taxa d’infecció del 3%. Fins ara, la mitjana setmanal era de l’1,38%. A Madrid és de més del 20%. Hi ha tants hospitalitzats per Covid-19 com a l’inici de l’estat d’alarma, encara que menys greus, cosa que permetria un confinament més curt.

Quan Catalunya anava fatal

Madrid està així perquè l’hi ha menat el govern que presideix Isabel Díaz Ayuso, l'heroïna de les portades. No hi ha altres responsables. Un exemple: Madrid ha permès més aforament als bars que Catalunya i Aragó durant els seus rebrots. El Segrià va tancar tota la hostaleria indoor i va obrir les terrasses, més segures. A Aragó, la “fase 2 no flexibilitzada” en limitava l’ocupació al 40%. A Palma es van confinar barris sencers, com a Madrid, amb la diferència que l'aforament de l’hostaleria es restringia al 20%. Ara fa de mal dir, però al juliol, quan Catalunya anava de mal borràs, es demanava un nou 155, l’estat d’alarma, deposar Torra. El Govern, però, va prendre mesures. Madrid, que empitjorava des de l’agost, no. Resultats:

L’acord de dimarts facilitava a Ayuso una disfressa per dissimular-ne la incompetència. Encara és hora que expliqui què ha fet amb els 1.500 milions d’euros que el govern central li va transferir dels fons contra la pandèmia, cosa que tampoc no ocupa gaire els diaris que la defensen. Tampoc els fa res que la factura del desori madrileny l’hagin de pagar tots els espanyols que viuen en ciutats amb més de 100.000 habitants —és a dir, gairebé tothom—. Els diaris de Madrid no t’ho expliquen, això, i hi ha gent que mor. Ells deuen saber de què es fan còmplices.

EPC

EP

EPA

ARA

LV

ABC

LR

EM