Es fa estrany que tots els diaris de Madrid obrin portada amb una Diada fallida per sisè any seguit. Tanta insistència a punxar l’Onze de Setembre, en ensorrar-lo, descobreix més aviat l’afany de fer desaparèixer l’independentisme com a força decisiva. Si més no, d’esborrar-lo del relat. És tan infantil. Com tancar els ulls per no veure el plat de sopa que no agrada o tapar-se les orelles per no sentir l'esbroncada de la mare. Aquest 2023, a més, era la Diada més fàcil de la història. Tan fàcil, tan a la vista, tan clara i accessible. Només hauria calgut que anessin a la manifestació els set diputats de Junts per Catalunya dels quals depèn la legislatura que ve perquè l’independentisme presentés les seves armes i exhibís la seva força. De fet, hauria estat un cop de geni que l’acte consistís a fer llegir per torns als set diputats juntaires el discurs que l’exiliat Carles Puigdemont va fer dimarts passat a Brussel·les —i prou.
Malgrat que tenen l’evidència davant del nas, per algun motiu o motius que resulten difícils d’esbrinar —mandra, ignorància, ràbia, incompetència, sectarisme, mal perdre…— els quatre diaris impresos de Madrid han decidit que la força de la Diada del 2023 rau en el nombre d'assistents a l’acte convocat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Barcelona. Potser calculaven que la presència independentista al carrer qualificava com a referèndum sobre les demandes del president exiliat. Amb l’aigua que baixa, és d’una miopia intel·lectual gran, com ho seria establir la força política i social de l’independentisme en funció de la xifra de samarretes venudes per l’ANC. Com mesurar la força militar de Rússia o de Corea de Nord pels vehicles que fan passar a les desfilades militars. De l'amnistia, ni una paraula. Fa riure.
Ni El País s’esforça a descobrir la substància de l'Onze de Setembre del 2023 i titula “La Diada perd pistonada en plena negociació per la investidura”, com volent indicar que la menor assistència a l’acte de la plaça d’Espanya alleuja la pressió de les condicions que Puigdemont ha posat a Pedro Sánchez o que n’hauria de fer rebaixar el contingut perquè, mira, president, que no sou tants, no pots ser tan ferreny, tan tancat. És una actitud semblant a la de creure que n'hi hauria prou degradant al president Jordi Pujol per extingir el moviment secessionista, com s’ha fet des del 2014.
El Periódico, potser amb ganes de no donar-li aire, titula “Diada de tràmit”, que sona a afany de menystenir la manifestació i els discursos, però conté més veritat que “Desmobilització total” (La Razón), “La pugna Junts-ERC buida la Diada” (ABC, que s’oblida que "la pugna" queda igual que fa un any) o “La mobilització separatista es desinfla” (El Mundo, en un subtítol ful). És més realista El Punt Avui (“Aquí seguim”, titula), encara que fa soroll que el diari no agafi una mica de distància —tampoc no enganyarien ningú, certament, ni ho pretenen— o el de La Vanguardia (“L’independentisme pressiona davant el diàleg amb el PSOE”), que diu entre línies el contrari que El País, La Razón i el títol principal d’El Mundo (“La Diada aclama a Puigdemont…”). En fi. Com diu la dita, ja pots xiular si l'ase no vol beure.
