Al tanto, que va de canto. Amb tanta passió pels detalls del cas Koldo —ben justificada, però que no seria tal si darrere no s’hi amagués també l’afany de fer mal al govern de Pedro Sánchez— les portades corren el risc de deixar de banda alguns afers que no són poca cosa. Aquest dijous paga els plats trencats del partidisme informatiu l’avís de la presidenta de la comissió de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, que l’Ara sintetitza al seu títol principal i El País en una peça per sota: la guerra a Europa no és impossible. La Vanguardia posa l’accent en una altra idea que va un pas més enllà de l’avís: la presidenta apressa Europa a deixar de banda la seva típica actitud contemplativa i incrèdula i a refer els seus arsenals per dissuadir, contenir o espantar Vladímir Putin. Proposa també la compra conjunta d’armes i duplicar la manufactura de municions.
Potser és el primer cop des del Tractat de Roma (1957) que la màxima autoritat europea parla en aquests termes. Oimés quan el president de França, Emmanuel Macron, ha llançat la idea de mobilitzar tropes de l’OTAN per combatre al costat de l’exèrcit d’Ucraïna contra l’exèrcit invasor de Rússia. Una altra nota de la mateixa cançó la toca Iúlia Navàlnaia, que aquest dimecres ha dit al Parlament Europeu que Putin “és un monstre” a qui només es pot derrotar, com explica La Razón en un retall de la primera pàgina. A la resta de portades, de tot plegat, no se’n canta ni gall ni gallina.
L’altre afer que s’ha deixat córrer amb el cas caso Koldo és la negociació sobre la llei d’amnistia entre Junts i el PSOE a Madrid i a Brussel·les. El País obre portada dient que uns i altres acosten posicions i que la cosa sortirà aquesta mateixa setmana. El diari s’ho fa venir bé per dir que pactar aquesta llei seria un primer pas per acordar el suport dels soi-disant independentistes als pressupostos generals de l’Estat, ara que el govern espanyol passa per un moment horrible a causa de la deserció de l’exministre i diputat José Luis Ábalos Meco al Grup Mixt del Congrés. Pel to de la informació, es coneix que El País té gairebé tant interès a aprovar l’amnistia i els pressupostos com el govern central. Ningú li treu el mèrit de la primícia sobre l’amnistia, però.
Dues portades s’entenen millor plegades. El Periódico informa que l’Agència Catalana de l’Aigua disposa d’una “guardiola” de 540 milions d’euros, provinents d’inversions no executades. Al marge del fet que estalviar per la via de no fer inversions és sempre una pèssima idea i senyal de mala gestió, com sap tothom amb dos dits de front, el mateix diari es queixa que l’ACA —el Govern, vaja— proposa augmentar el rebut de l’aigua entre un i quatre euros, com volent dir que alguna cosa no quadra. Aquesta història encaixa bé amb el segon títol de La Vanguardia: la connexió de la xarxa de l’Ebre a Barcelona es podria fer en vuit mesos i costaria 275 milions d’euros. És a dir, és una infraestructura ràpida i el Govern disposa dels diners per pagar-la, que són aquests excedents de la “guardiola” de l’ACA. Una altra cosa és la gran i ferotge oposició de les Terres de l’Ebre a aquest transvasament. És un tema per apuntar-se’l a l’agenda perquè segurament portarà cua.
