De vegades, potser la majoria de vegades, les portades s’expliquen més pel que no diuen que pel que diuen. Aquí, al Quioscos & Pantalles s’ha dit i redit, això. Aquest dijous és un d’aquells dies on el que callen les portades explica tantes coses o més que el que remarquen. Els diaris de Madrid no diuen ni piu de la revisió de les sentències als líders del procés independentista condemnats pel Tribunal Suprem i de les acusacions contra els exiliats. El Mundo publica un subtítol on retorça la realitat altra vegada i atribueix als “presos del procés” la iniciativa de la revisió, quan és un tràmit que el Suprem inicia d’ofici, obligat pel canvi del Codi Penal. A més a més que ja no hi ha “presos del procés”. Res no diu dels tràfecs del magistrat Pablo Llarena amb la causa de Carles Puigdemont i la resta d’exiliats. La Vanguardia i El Periódico, en canvi, obren amb aquest tema, que també ignoren les portades de l’Ara i El Punt Avui.
El Mundo i l’ABC insisteixen en la narrativa habitual de posar en dubte la legitimitat de qualsevol òrgan o institució que depengui directament o indirecta de la majoria parlamentària que sosté al govern espanyol. Ara és el torn del Tribunal Constitucional, on la majoria “progressista” —és a dir, els magistrats afins al PSOE o cooptats per aquest partit— actua de la mateixa manera que l’anterior majoria “conservadora” —és a dir, els magistrats afins o cooptats pel PP— però ara tot està malament perquè no agrada als diaris esmentats. El tabloide ultra parla ja del “corró” de Pedro Sánchez al TC, mentre que el tabloide monàrquic ganyola perquè no s’ha respectat el costum de concedir a la minoria la vicepresidència. Podien haver parlat de manera semblant del tribunal dominat pels jutges del PP des de fa anys i panys però, esclar, l’anterior TC era "legítim", mentre que l’actual prové d’un govern “intervingut pels socis d’ERC i Bildu”, com ha dit aquest dimarts el president popular, Alberto Núñez Feijóo.
Tampoc no es diu res a cap portada de Barcelona de la fabricació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa a una escola pública de Barcelona una cautelar que l’obliga a impartir en castellà una o més assignatures principals a un sol alumne. La secció 5a de la Sala Contenciosa Administrativa —ponent: magistrat Francisco José Sospedra— ignora la nova normativa lingüística i la decisió pendent del Tribunal Constitucional sobre aquesta mateixa normativa perquè, segons la sala, és només per a un alumne concret i no per a tot el sistema educatiu. És a dir, d’una banda, la sala exerceix de Departament d’Educació i de direcció de l’escola per imposar més castellà a petició d’una sola família malgrat les decisions del Parlament i les afirmacions del Govern que el català a l’escola està cuirassat. De l’altra, en la pràctica s’obliga a la resta dels alumnes del curs de l’alumne privilegiat a sotmetre’s a la fal·lera d’una sola família com la d’aquell acudit on un nen pregunta a un altre: —I quan vagis a estudiar a l’estranger, el teu pare també exigirà les classes en castellà? Respon l’altre: —No, perquè allí no hi haurà català.
