El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa contra els independentistes catalans, té previst de refer la resolució de processament contra el president Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili (Toni Comin, Clara Ponsatí i Lluís Puig, a més de Marta Rovira) en els pròxims dies i sense esperar que el tribunal presidit per Manuel Marchena completi la revisió de la condemna als 9 líders empresonats i indultats, amb l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, segons han informat fonts jurídiques aquest dimecres. El jutge Llarena va reactivar les euroordres (per tercer cop) contra els líders de Junts, quan el Suprem va condemnar per sedició, i en alguns casos en concurs medial amb la malversació, excàrrecs del Govern, de Junts i ERC, i els llavors presidents de l’ANC i Òmnium. Ara, Llarena no s'esperarà, tot i que el Suprem té previst dictar l'obertura de la peça de revisió de la sentència aquests dijous, en la qual donarà un termini a acusacions i defenses perquè diguin la seva.
Amb la desaparició del delicte de sedició, el Tribunal Suprem ha de resoldre si el nou delicte de desordres públics agreujats pot encaixar o no amb els fets provats en la sentència del 2019 sobre el que va passar la tardor del 2017 a Catalunya. També ha d'interpretar el nou delicte de malversació, que ara té una pena rebaixada a 4 anys de presó si no hi ha lucre personal. Llarena també farà la seva interpretació, segurament per actualitzar les ordres espanyoles de detenció, les úniques que continuen vigents, ja que les euroordres no les podrà reactivar fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li digui si ho pot fer. Queden pocs dies: la sentència del TJUE s’ha anunciat pel 31 de gener. No obstant això, quedarà pendent de resoldre la causa sobre la seva immunitat a la cambra europea. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) no ha fixat data de la sentència, de la qual es podrà presentar recurs al TJUE. Per la seva part, la republicana Marta Rovira, exiliada a Suïssa, no té cap ordre internacional de detenció.
Guanyar eleccions, un lucre?
Pel que fa a la revisió de la condemna, aquest dimecres els Jordis i els membres de Junts han aclarit que, finalment, no demanaran la revisió de la condemna quan el Tribunal Suprem els requereixi. Està previst que el tribunal obri la peça de la revisió de la condemna aquest dijous mateix, quan entri en vigor la reforma del Codi Penal, impulsada per ERC i el PSOE.
Així, està previst que Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn no responguin al requeriment del Suprem i no quedi constància del seu posicionament. Per contra, els condemnats d’ERC, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, sí que demanaran al tribunal que apliqui la llei, que a parer seu ha d’implicar que se'ls absolgui. És a dir, que se’ls retiri la pena d’inhabilitació a càrrec públic que mantenen, ja que van ser indultats de les penes de presó, d’entre 9 i 13 anys.
Pel que fa al nou delicte de malversació, hi ha juristes que avancen que la interpretació serà complexa i que la sala pot interpretar que els líders de l’1-O no van obtenir cap lucre personal, però que amb la despesa feta volien guanyar unes eleccions. La Fiscalia General de l’Estat (FGE) ja ha anunciat que ha d’analitzar totes les arestes i que farà una ordre per interpretar els casos de l’1-O, així com altres acusacions de malversació fetes a partir del 2015, quan va entrar en vigor la darrera reforma, de manera coherent i unificada per a tot el territori espanyol.