Té gràcia, si ets català, que El País parli de l’aprovació de l’anomenada “Llei trans” dient que “Espanya reconeix per llei l’autodeterminació de gènere”. Més d’un haurà pensat que potser és un avenç de cara a legalitzar altres autodeterminacions, com la d’aquella dita/acudit sobre Portugal i Catalunya. El títol del diari dels progres boomers té un dring d’entusiasme i va una mica a l’engròs: fa creure que s’han aprovat més coses de les que diu la llei. Ho explica millor La Vanguardia, amb aquella eficàcia administrativa seva per quadrar els fets: “Espanya legalitza el canvi de gènere als 16 anys”. Els subtítols, però, sonen inquiets. Un explica que això només passa a Noruega i als Països Baixos, com volent dir que si el govern espanyol i els seus aliats no s’estan flipant una mica. L’altre diu que la nova llei espanyola dispensa del permís patern i dels informes mèdics previs si tens més de 16 anys. És a dir, que pots canviar de gènere al DNI perquè et brota i sense haver de donar cap raó a ningú.
Això sona fort —perquè ho és. Cap portada posa les coses negre sobre blanc en aquest punt. La Vanguardia és la que més s’hi acosta. El Trio de la Benzina es queixa que tot anirà malament (La Razón), conta boles (l’ABC) o es dedica a les seves obsessions (El Mundo amb el Barça, com sempre). Entre els diaris de Barcelona, aquest divendres, només El Punt Avui en fa esment en un racó. Ni El Periódico ni l’Ara en diuen res en portada. És complicat copsar en un títol de portada tot l’embolic que ha suposat aquesta llei —per exemple, l’exvicepresidenta socialista Pilar Calvo hi ha votat en contra.
Per fer-te-la curta, les legislacions trans són de dues menes. Unes aposten perquè els menors amb disfòria de gènere passin un període d'espera i d'acompanyament abans d'iniciar qualsevol tractament químic o quirúrgic de canvi. Consideren que l’adolescència és una edat confusa i voluble, que s’és fàcilment influenciable per modes, influencers, contagi social, etcètera, i que el 80% o més de les disfòries remeten a la fi de la pubertat. A més, entre els qui les pateixen, és alta la prevalença de trastorns previs (autisme, depressió, anorèxia…) o de casos greus de bullying, que no es resolen amb un canvi de sexe.
Altres legislacions opten per no qüestionar als menors disconformes per evitar-los més patiment —diuen—. Afavoreixen l'inici ràpid de tractaments invasius i irreversibles (bloquejants hormonals, amputacions…) i prohibeixen o dificulten la mediació de qualsevol altra instància —pares, metges, psicòlegs, etcètera. A aquest últim enfocament corresponen la nova llei espanyola i la majoria de les regulacions sobre canvi de sexe —hormones, cirurgies, etcètera— que són competència dels governs autonòmics. La nova llei inclou també una reforma del Codi Civil per substituir “mare”, “pares”, “dona” o “home”, per “persones”, “progenitors”, “progenitor gestant” o “progenitor no gestant”.
La llei trans ha restat protagonisme en portada a la reforma de la llei de l'avortament, que el facilita encara més. Gairebé cap primera pàgina se’n fa ressò malgrat que no es tracta de canvis menors. A partir d’ara, les menors de 16 i 17 anys podran avortar sense permís dels pares. Les menors de 16 el necessiten, però si no es posen d’acord amb els pares, ho decidirà un jutge. També se suprimeix el període de reflexió de tres dies perquè la dona ratifiqui el desig d’avortar i tampoc no rebrà informació sobre alternatives a l’eliminació del nonat, com ajuts a la maternitat, adopció o altres. Aquesta reforma referma una mena de dret a no saber de l’embarassada que, pel que es veu, també afecta a les portades d’aquest divendres.
