Aquest dimarts 20 de gener farà un any que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca per assumir el seu segon mandat com a president dels Estats Units, després de guanyar les eleccions de novembre contra Kamala Harris. El món ja no és el mateix des d’aquell dia, i d’això van moltes de les portades dels diaris d’aquest diumenge, d’explicar l’impacte que ha tingut l’arribada de Trump pel seu propi país i per la geopolítica mundial, partint d'un menyspreu evident pels fonaments democràtics i l’aplicació de la llei del més fort, saltant-se les lleis més bàsiques i inqüestionables -fins ara- del dret internacional i posant en perill els fonaments de l’Aliança Atlàntica, fomentant les divisions internes en la Unió Europea, imposant els seus interessos econòmics i els del seu país, assassinant impunement presumptes narcotraficants, segrestant presidents com Nicolás Maduro i proclamant les seves ambicions expansionistes amb Groenlàndia, menyspreant els drets d’un altre aliat de l’OTAN. La voracitat de Trump en tots els àmbits l’ha convertit en protagonista absolut durant aquest any de l’actualitat informativa a tot el món. “Trump, un any de vertigen”, titula El País; “Trump imposa la seva revolució per un nou ordre mundial”, diu El Mundo; “El primer any de Trump deixa el món en suspens”, destaca El Periódico, mentre altres, com La Vanguardia o l’Ara, se centren en la darrera amenaça que ha fet el president nord-americà d’imposar aranzels a vuit països europeus als quals acusa d’obstaculitzar els seus plans annexionistes amb l’illa de l’Àrtic. Un bullying en tota regla.
El diari de Prisa li dedica pràcticament tota la portada i analitza “l’any en què el món es va abocar a l’abisme autoritari de Donald Trump”, i com a resum, afirma que el primer aniversari del segon mandat deixa un país trencat i una escena internacional a mercè de l’espectacle imprevisible de la Casa Blanca. El balanç del primer any de la segona presidència del republicà és “un país colpejat i un món en permanent tensió”. “Més de 600.000 persones han estat deportades i dos milions han marxat dels Estats Units durant aquest temps”. “Les eleccions de mig mandat es presenten com la pròxima fita, però la maquinària trumpista no para”, diuen els destacats de la notícia que explica com “els Estats Units han emprès una fugida cap endavant cap a l’abisme sota el lideratge de Trump, cada dia més autoritari i que durant el darrer any el món ha assistit al deteriorament d’una de les seves democràcies més antigues, amb un president que ha sotmès al seu país i fins i tot als seus aliats, a decisions capricioses, amenaces, exageracions i mentides, insults i tota mena de reaccions inesperades. Dels abusos de l’ICE a Veneçuela, de la pressió sobre Groenlàndia a l’Iran, tot un carrusel d’esdeveniments amb tres anys de mandat encara al davant”.
Qui també li dedica gairebé la portada sencera és El Periódico, que també analitza l’etapa convulsa a la Casa Blanca sota l’administrador Trump. “El president desafia en el seu segon mandat les estructures de la democràcia als Estats Units i imposa un ordre al marge del dret internacional”. És el nou imperialisme de Trump que ha estès durant el primer any de presidència, i els experts “alerten de l’amenaça que suposa per als EUA l’acumulació de poder més enllà dels límits constitucionals, els desafiaments a l’estat de dret i la impunitat de la violència policial”.
Entrevista a Pedro Sánchez a 'La Vanguardia'
La Vanguardia no fa un balanç del primer any de Trump 2.0, sinó que se centra en la notícia que es va confirmar aquest dissabte, que el president castiga als vuit països europeus que més s’oposen als seus plans annexionistes amb Groenlàndia amb aranzels del 10% des de l'1 de febrer, que a partir de l'1 de juny pujaran al 25%. La informació més rellevant de la portada del diari dels Godó, però, és una entrevista al president espanyol Pedro Sánchez, que titula en clau comunitària davant les amenaces que l’assetgen (Ucraïna, Gaza, Veneçuela, Groenlàndia…). “Europa ha d’integrar-se més sense necessitat d’un acord de tots els 27”, titula el rotatiu. Sánchez ho argumenta assegurant que si es produís una invasió de Groenlàndia per part dels Estats Units “faria a Vladímir Putin l’home més feliç del món” perquè “veuria legitimat el seu intent d’invasió d’Ucraïna” i que això seria “la carta de defunció de l’OTAN” i això faria Putin “doblement feliç”. Davant aquesta situació, Sánchez afirma que “Europa ha d’avançar en el seu procés d’integració i dotar-se d’una defensa realment comuna. I per fer-ho no necessitem l’acord unànime dels 27 estats membres. Podem avançar un grup de països en aquest procés d’integració cap a unes Forces Armades realment europees, amb una indústria de la defensa veritablement europea, i podem construir ponts amb altres països del món que també viuen amb molta preocupació el que està passant. Europa s’ha de moure. És una gran notícia la signatura de l’acord amb el Mercosur ahir a Asunción (Paraguai)”.
Precisament l’acord històric del Mercosur és un altre de les notícies que va deixar dissabte , i que destaquen la majoria de les portades. “Neix el mercat únic més gran del món”, titula l’Ara. “UE-Mercosur: l'àrea més gran de lliure comerç del món”, destaca El Mundo, a sota de la fotografia que escenifica l’acord subscrit a Paraguai. “La Unió Europea i Mercosur signen el seu acord comercial després de 26 anys de negociació”, destaca La Razón, que obre la seva portada amb una entrevista amb el senador del PSOE Juan Lobato, per criticar Sánchez, és clar. L’exlíder dels socialistes madrilenys anima als seus companys de partit a fer autocrítica, i veu en els errors en les polítiques del president espanyol l’explicació de què molts ciutadans i joves se n'hagin anat a Vox.