La signatura de l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur a Asunción constitueix una fita històrica i un acte de gran transcendència geopolítica. Aquest pacte, el més ampli mai negociat per ambdós blocs, posa fi a un procés de negociació de més de dues dècades i erigeix la zona més gran de lliure comerç del món. El seu abast és colossal: crea un mercat integrat de 720 milions de persones i representa un pes econòmic conjunt de 22 bilions de dòlars, una xifra que acapara l’atenció global.

En un context internacional marcat per la pujada de tensions comercials i per tendències proteccionistes, l’acord emergeix com una resposta conjunta i deliberada. Les màximes autoritats europees i dels estats membres del Mercosur presenten aquesta aliança com un contrapès estratègic. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, destaca que l’acord envia un senyal "contundent" al món. Segons la seva anàlisi, la decisió de signar és una tria clara a favor del "comerç just" i de la cooperació basada en normes comunes, enfront de l'aïllament i de l'ús dels aranzels com a eina de pressió. Per a Von der Leyen, es tracta d’un compromís per construir xarxes d’interdependència positiva, més que dependències asimètriques.

El president del Consell Europeu, António Costa, complementa aquesta visió amb una lectura geopolítica precisa. Des de la seu del Banc Central del Paraguai, assenyala que l'acord representa una "aposta decidida per l’obertura, l’intercanvi i la cooperació", un model que es contraposa explícitament a l'"unilateralisme i a l’ús del comerç com a arma geopolítica". Costa subratlla que la UE i el Mercosur defensen amb aquest pas un sistema multilateral on les relacions entre països i regions es fonamentin en el dret internacional i en unes regles del joc clares i compartides. En un entorn global cada cop més turbulent, l’acord s’ofereix com una eina per a "navegar" aquests desafiaments sense renunciar als valors propis, afavoreixen l'estabilitat, la creació d'ocupació i la prosperitat compartida.

Des de la perspectiva del Mercosur, el president de l’Argentina, Javier Milei, situa la signatura com "l'assoliment més gran" del bloc des de la seva creació. En el seu discurs a Paraguai, Milei reconeix l’acord com el resultat d’una associació estratègica i d’un llarg procés de diàleg. Tanmateix, també introdueix una nota de cautela pel que fa a les pròximes etapes. Recorda que ara els parlaments dels quatre estats membres (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai) han de procedir a la ratificació i, en aquest procés, han de vetllar perquè no s’imposin condicions noves o diferents de les pactades. Aquesta precaució, assegura, és fonamental per preservar "l’esperit de què s’ha negociat" durant aquests 26 anys i per garantir la integritat del pacte.

Tècnicament, l’acord es materialitza després del suport formal de la majoria dels estats membres de la UE el passat 9 de gener. El seu abast va més enllà de la simple eliminació d’aranzels; inclou capítols sobre cooperació regulatòria, drets de propietat intel·lectual, compres públiques i desenvolupament sostenible. Precisament, aquests aspectes relacionats amb la sostenibilitat i el respecte als acords climàtics van ser alguns dels punts més complexos durant la negociació final, i conformen una part essencial del text.

En definitiva, la signatura a Asunción no és només un fet comercial de primer ordre. És un acte polític de gran simbolisme que busca reafirmar la vigència del multilateralisme i del comerç regulat en un món fracturat. Projecta una aliança transatlàntica alternativa que, enfront de dinàmiques de confrontació, opta per la construcció de ponts i per un model d’intercanvi que aspira a ser just, equitatiu i generador d’estabilitat a llarg termini. El camí fins a la plena aplicació encara requereix els tràmits de ratificació parlamentària a tots els estats signants, però el pas fet a Paraguai marca un punt d’inflexió irreversible en les relacions entre dos dels principals espais econòmics del planeta.