La Vanguardia d’aquest dimarts és un prodigi de diplomàcia, ponderació i cortesania i de no deixar-se res. Forçant una mica el disseny habitual, ha aconseguit col·locar en portada les fotos dels quatre protagonistes de dilluns: Carles Puigdemont, Aitana Bonmatí, Leo Messi i Elionor de Borbó. Encara li ha quedat racó per destacar la guerra entre l’exèrcit israelià i els terroristes islamistes de Hamàs. És l’únic diari que ho ha aconseguit, és a dir, l’únic que ho ha volgut fer. Entre els altres, només els diaris catalans i el madrileny El País (que té una edició catalana) publiquen bé en portada la foto dels dos futbolistes guanyadors de la Pilota d’Or perquè és obvi que el Barça representa el que representa, que no seria Espanya. És just i lògic: els diaris francesos, italians o eslovens tampoc ho diuen en primera pàgina perquè ni Aitana ni Messi els són propis. Per paga, Aitana ha parlat en la seva llengua a l’hora d’agrair el guardó: en català. Estava clar quins diaris li guardarien bon espai en portada i quins no.
El president exiliat, però, és qui s’endú totes les portades —fora la d’El Punt Avui i la de La Razón—, amb el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, que l’ha anat a visitar a Brussel·les per tancar el pacte d’investidura de Pedro Sánchez. Cerdán ha estat rebut en una sala on hi penjava la foto de l’arribada d’una urna a un dels col·legis electorals del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Els diaris del Trio de la Benzina potser no s’esperaven que aquesta visita s’esdevingués, perquè van cremar tots els blasmes, vituperis i reprovacions fa un parell de setmanes en qualificar de “foto de la vergonya”, “imatge indigna”, etcètera, la de la trobada del candidat Pedro Sánchez amb la cap de files a Madrid d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua. Aquest dimarts no han sabut trobar expressions més infamants per descriure la imatge dels emissaris socialistes reunits amb Puigdemont a l’exili. Certament, s’hi esforcen però amb poca fortuna. El Mundo i l’ABC fan servir prófugo i fugado. La Razón, només fugado. Aquests conceptes, però, s’han fet servir tant que han perdut la seva capacitat humiliant, insultant i menystenint.
També consideren que la visita “blanqueja” o “rehabilita Puigdemont (de què, si encara no l’han condemnat per res?). La Vanguardia ho explica d’altra manera: la reunió a Brussel·les “suposa el reconeixement de l’expresident de la Generalitat com a interlocutor polític”. El País ho diu serrant les dents (“Puigdemont ansiejava aquesta imatge com un reconeixement”) però torna a fer servir la mentida que Puigdemont és un “fugit de la justícia espanyola”, i això no és veritat, com pot acreditar la mateixa justícia espanyola. Hi ha una tercera via. A El Periódico li sembla que la Pilota d’Or d’Aitana era més important que la trobada a Brussel·les i ha dedicat mitja portada a la foto de la futbolista del Barça, mentre que ha titulat amb un insubstancial “El PSOE encarrila el pacte amb Junts” la peça on va, petita, la imatge de Puigdemont. Bé, cadascú fa amb el seu diari el que vol. Uns no saben com vexar Puigdemont i se’ls endú la ràbia o la mala llet. Algun altre procura explicar als lectors què és en realitat aquesta trobada, què significa —els agradi o no el fet.
