Primer diumenge d’agost farcit d’entrevistes a la majoria de portades que podem trobar al quiosc. A destacar una, la de la flamant candidata de Ciutadans a la presidència de la Generalitat, Lorena Roldán. La nova líder de la formació taronja a Catalunya ha fet una carrera fulgurant des que Inés Arrimadas va decidir fer el salt a Madrid, i no només ha prosperat a Catalunya. Albert Rivera va donar la sorpresa dilluns nomenant-la portaveu nacional del partit (altre cop substituint Arrimadas).
Roldán, que al 2013 va participar a la Via Catalana (pressionada, diu) i mesos després s’afiliava a Ciutadans, llança un advertiment des de La Vanguardia. “Si l’independentisme no demana perdó, no pot haver diàleg”. Ara toca demanar perdó, fer penitencia i abandonar la via unilateral. Aquesta és la recepta de la candidata del principal partit de l’oposició, una clon d’Arrimadas que no se salta ni una línia del argumentari que li ve dictat des de Madrid. De propostes, ni una. Bona alumna que ha rebut premi.
Qui sí que ha donat un gir en el seu discurs ha estat el nou president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa, quan ha assegurat que no es pot dir que no a dos milions d’independentistes. Aquestes manifestacions, raonades, de Sánchez Costa han deixat molt preocupat a El Mundo que destaca a la seva portada que “Societat Civil Catalana fa picades d’ull a l’independendisme”.
És tan gros el que ha dit Sánchez Costa que el rotatiu li dedica l’editorial assegurant que aquestes declaracions han despertat “alarmants dubtes” sobre el futur del moviment cívic nascut ara fa cinc anys per lluitar contra el procés i defensar els principis sacrosants de la Constitució. Sorpresa majúscula, insisteixen, sobre aquest gir de Societat Civil, l'entitat cridada a jugar un paper protagonista davant “el moviment insurreccional” que es preveu un cop es conegui la sentència de l’1-O. Sánchez Costa ha fet enfadar els seus, a veure si també li exigiran que demani perdó.
Tampoc ha de demanar perdó Pablo Casado, que al parer del secretari general del PP s’ha guanyat el dret a trencar amb el passat. Des de l’ABC, Teodoro García Egea evita referir-se a les patacades electorals sofertes pel partit i defensa el paper “aglutinador” dels populars en els pactes als governs autònoms de Múrcia o Madrid, que contraposa a la investidura fallida de Pedro Sánchez. La dreta sí que sap anar unida, no pas l’esquerra. I no demana perdó, encara que pacti amb l’extrema dreta de Vox.
