En l’era daurada de la ficció catòdica, la política és una constant font d’inspiració per a realitzadors i guionistes. Us recomanem cinc sèries de televisió que us ajudaran a entendre una mica millor el sempre fascinant joc d’escons.

HOUSE OF CARDS

Va ser l’aposta de la plataforma online Netflix per filtrar-se en les produccions de ficció, i la jugada no els ha pogut sortir millor. Adaptació nord-americana d’una minisèrie britànica de títol homònim que perfectament podria haver estat inclosa en aquesta llista; House of Cards ens endinsa en la història del congressista demòcrata Francis Underwood (interpretat per un superb Kevin Spacey), candidat a secretari d’Estat que veu frustrades les seves aspiracions davant un altre aspirant de perfil molt més mediocre. Malparit venjatiu i avariciós sense escrúpols que no s’aturarà davant res per acabar assolint el seu propòsit, a través de la figura d’Underwood House of Cards ens radiografia els foscos interessos que hi ha darrere de cada decisió política.

THE WEST WING

L’obra mestra d’Aaron Sorkin, figura determinant en el boom de les ficcions catòdiques amb una nòmina de títols en què també destaquen altres clàssics de la pantalla petita com Studio 60 on the Sunset Strip o The Newsroom. Originalment ideada com la continuació televisiva de The American President (El presidente y Miss Wade), pel·lícula de la qual Sorkin va ser el guionista, i amb Martin Sheen com a protagonista, The West Wing (El ala oeste de la Casa Blanca) és un addictiu retrat del president del govern dels Estats Units i el seu cercle d'assessors més propers. Pels cànons actuals (va ser emesa entre 1999 i 2006), com tots els treballs de Sorkin potser peca d’ensucrada, idealista i utòpica. Amb tot, és la sèrie política per excel·lència. Així ho certifica que, juntament amb Hill Street Blues (Canción triste de Hill Street), sigui la producció amb més premis Emmy de la història: 26.

 

 

BORGEN

Dinamarca, Suècia i Noruega són, actualment, tres de les més interessants i prolífiques factories de sèries de televisió. Destacant per les seves dosis de drama, assassinats i crítica social, dels països nòrdics han sorgit en els darrers anys joies catòdiques, moltes d’elles després readaptades als Estats Units, com Forbrydelsen, Bron/Broen, Den som dræber o Mammon. Però si hi ha una saga escandinava que ha captivat a serièfils, a més de trobar-se entre la favorita de molts polítics de casa nostra, aquesta és Borgen. Amb molts paral·lelismes amb The West Wing, durant les seves tres temporades aquesta producció danesa ens descobreix les intrigues internes del poder a través del personatge de Birgitte Nyborg, la primera dona a arribar al càrrec de primer ministre de Dinamarca.

SHOW ME A HERO

David Simon és, indiscutiblement, el rei Mides de la televisió, convertint en or tot allò que passa per les seves mans. Periodista fet en els durs carrers de Baltimore, Simon va fer el salt a la pantalla petita amb Homicide: A Year on the Killing Streets, Homicide: Life on the Street y The Corner. Després vindria (reverències) The Wire, molt probablement la millor sèrie de televisió de la història. Un currículum impressionant a què ha sumat tres referències més del tot imperdibles: Generation Kill, Treme i, el cas que ara ens ocupa, Show Me a Hero. El 1988, poc després de ser elegit batlle de Yonkers (Nova York), Nick Wasicsko rep l’ordre d'un jutge federal per construir habitatges socials en barris blancs per acabar amb la segregació racial a la ciutat. En intentar complir amb la sentència, Wasicsko s'enfronta cara a cara amb el racisme dels veïns que el van votar. Inspirada en fets reals, Show Me a Hero acaba revelant-se com una perfecta al·legoria de la situació social actual als Estats Units.

VEEP

Després de tanta intriga, ambició i corrupció, una mica d’humor per acabar. Creada pel prolífic Armando Iannucci (un escocès d’enginy corrosiu responsable de, entre moltes altres, The Thick of It, una d’aquelles perles de la BBC que hauria de ser matèria d’estudi obligatòria a totes les escoles de guionistes) i sota el sempre fiable segell de l’HBO, el canal que més satisfaccions ha donat als consumidors compulsius de sèries de televisió; tot i que li va costar consolidar-se, Veep ha acabat per convertir-se en la sàtira política per capítols per excel·lència. Una comèdia divertidíssima centrada en la figura de Selena Meyer, la vicepresidenta del govern nord-americà. Una dona frustrada per la seva posició com a secundària en el poder, pitjor encara quan el seu equip d’assessors destaca per la seva inestabilitat i supina incompetència. Menció especial per a la prota, una meravellosa Julia Louis-Dreyfus.

 

Només n'hem destacat cinc però, actuals o ja esdevingudes clàssics, la llista de sèries recomanables sobre política és gairebé tan llarga com el nou pla de xoc presentat per JxSí a la CUP. Catàleg d’imprescindibles en què no podríem deixar d’incloure títols com Black Mirror, Yes, Minister, Secret State, The Good Wife, Scandal, Madame Secretary, State of Affairs, Commander in Chief, The Kennedy’s, John Adams, Spin City, Jack & Bobby, The Honourable Woman