L’aliança d’Unidos Podemos amb què Podemos i Izquierda Unida han concorregut en aquestes eleccions deixa un sabor amarg per als seus impulsors. L'objectiu primordial que s’havien fixat era fer realitat el sorpasso al PSOE i, de fet, les enquestes vaticinaven reforçar la tesi que Unidos Podemos es convertiria en la força majoritària d’esquerres. Però res més lluny de la realitat, ja que els resultats obtinguts es poden qualificar d’infructuosos per als seus interessos.

Si en les eleccions del 2015 la suma per separat d’ambdues formacions comptava amb 6.112.438 vots, sis mesos després sota el mateix paraigua, més d’un milió d’electors s’han quedat pel camí, ja que un total de 5.049.734 electors han confiat en el projecte que encapçalaven Pablo Iglesias i Alberto Garzón. Una altra dada que demostra el revés és que mentre al 20-D Podemos (20,66%) i Izquierda Unida (3,67) aglutinaven el 24,33% del vot, ara al juny sumen el 21,1% del vot.

Tot i això, si bé és cert que gràcies a la llei d’Hondt, que perjudica les formacions petites que es presenten en diverses circumscripcions, han pogut minimitzar els danys. És a dir, el benefici és resistir, quant a escons, a la davallada de vots. Unidos Podemos ha aconseguit 71 diputats, mentre que al desembre la suma de Podemos (69) i Izquierda Unida (2) va assolir la mateixa representativitat.

Izquierda Unida en treu més profit que Podemos

No obstant això, a Izquierda Unida li surt més a compte la coalició que a Podemos. Dels dos diputats que IU va obtenir al desembre ara s’incrementen fins a vuit, ja que quatre d’aquests provenen d’En Comú Podem (2), En Marea (1) i Compromís (1). Tot i que en l’anterior legislatura formaven part exclusivament de Podemos i les seves confluències, ara aquests quatre se’ls atribueixen a Izquierda Unida per formar part de la mateixa coalició. Els altres quatre diputats restants d’IU són fruit dels noms que ha pogut col·locar en les llistes d’Unidos Podemos. Així doncs, dels 71 diputats electes corresponen 63 a Podemos. I per tant, a mode conclusiu, l’aliança electoral és insuficient per als objectius fixats, però probablement si haguessin anat per separat, els resultats encara serien pitjors.