El Partit Nacionalista Basc (PNB) ha aprofitat la reforma de la Constitució que s'està tramitant al Congrés dels Diputats per canviar el mot "disminuïts" pel de "persones amb discapacitat" per presentar esmenes en relació amb altres qüestions. Han proposat d'incloure el reconeixement del dret a decidir del poble basc, limitar la inviolabilitat del Rei, suprimir l'article 155 i treure a les Forces Armades la seva funció de mantenir la integritat territorial. D'altra banda, Junts per Catalunya ha aprofitat per presentar esmenes per expulsar del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) als vocals amb el mandat caducat, impedir al Tribunal Constitucional que qüestioni l'autonomia dels parlaments i treure al Tribunal de Comptes la competència d'enjudiciament.
El projecte de reforma de l'article 49 de la Constitució va ser impulsat per l'exvicepresidenta Carmen Calvo per suprimir de la Carta Magna el terme "disminuït" i substituir-lo pel de "persona amb discapacitat", una reivindicació històrica de les associacions de persones amb situació de discapacitat. El projecte va quedar bloquejat el setembre del 2021, però aquest dimarts es va reactivar. Aprofitant l'avinentesa, PNB i Junts han decidit presentar esmenes per modificar altres qüestions del text.
El PNB demana que es reconegui el "dret a decidir"
El portaveu del grup basc, Aitor Esteban, ha signat 11 esmenes. Una d'elles planteja retocar l'article 2 i suprimir la part on diu que "la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols" i a més, incloure que es reconegui el dret a l'autonomia de les "nacions" en comptes de "nacionalitats". També suggereixen la incorporació d'una nova disposició addicional que reconegui el dret a decidir del poble basc. Proposen el següent text: "La plena realització dels Drets Històrics del poble basc, com a manifestació institucional del seu autogovern, s'exterioritza a través del dret a decidir de la seva ciutadania, lliurement i democràticament representada, sent el seu exercici pactat amb l'Estat".
Aquesta és, segons expliquen, la fórmula que posen sobre la taula per a una "articulació amable i duradora de la realitat basca al conjunt de l'Estat", des del convenciment que "el marc constitucional no pot ni ha de ser concebut com un setge jurídic que limiti l'expressió democràtica i anul·li la voluntat lliurement expressada per la ciutadania basca".
Entre les altres esmenes que han presentat els bascos hi ha la supressió de l'article 155 i posar una condició a la inviolabilitat del Rei perquè no estigui subjecte a responsabilitat "quan els seus actes tinguin relació amb les funcions institucionals de la Prefectura de l'Estat". Així mateix, també aposten per suprimir la potestat de les Forces Armades de defensar la integritat territorial i l'ordenament constitucional d'Espanya, ja que, argumenten que ambdues coses es poden tutelar a través dels tribunals.
Junts vol evitar la ingerència del TC als Parlaments
D'altra banda, Junts ha proposat tres esmenes per fer canvis en la justícia. En el context de la crisi institucional pel bloqueig del TC a la proposta de l'executiu espanyol de modificar les normes per renovar el TC i el CGPJ, Junts ha suggerit incloure a la Constitució la prohibició que el TC remetin "mandats en execució de les seves resolucions als parlamentaris estatals o autonòmics". Així, Junts vol garantir a la Constitució "el principi d'inviolabilitat parlamentària" i assegurar que la jurisdicció del TC no condicioni el funcionament de cap cambra legislativa.
Una altra de les esmenes del partit independentista és afegir un apartat a la Carta Magna que estableixi que els vocals del CGPJ que finalitzin el mandat de cinc anys deixin d'exercir totes les funcions. En cas que no siguin rellevats per cap magistrat nou, només es mantindrien "tres dels membres sortints" per desenvolupar "les funcions estrictament administratives i sancionadores" del Consell, sense poder fer cap nomenament ni opinar sobre avantprojectes del govern espanyol. Finalment, ha proposat dues esmenes més, una per retirar al Tribunal de Comptes la competència d'enjudiciament i una altra per permetre que es pugui tramitar una Llei d'Amnistia.