El Tribunal Constitucional (TC) ha inclòs en l'ordre del dia del ple que celebrarà a partir d'aquest dimarts la possible admissió a tràmit del recurs que Podemos va presentar contra l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, amb la qual el president Mariano Rajoy va cessar el Govern, va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions per al 21-D.

El TC veu el recurs com una oportunitat per fixar una doctrina constitucional per al futur sobre l'aplicació d'aquest article, tant en els procediments, com en el contingut i els seus límits, segons fonts consultades per Europa Press.

La inclusió de l'assumpte al ple no vol dir que els magistrats ho estudiïn aquest mateix dimarts, ja que les sessions es prolonguen fins dijous, però suposa que la resolució sobre l'admissió o no d'aquest assumpte podria conèixer-se aquesta mateixa setmana.

La mera admissió no comporta cap suspensió de les mesures acordades per l'Executiu de Rajoy, ja que la pèrdua de vigència dels assumptes que arriben al tribunal de garanties espanyol només es produeix de forma automàtica quan el recurs és presentat pel Govern central, la qual cosa no passa en aquest cas.

El recurs de Podemos ha estat ben rebut perquè permetrà als magistrats abordar no només la constitucionalitat, que no qüestionen, sinó la forma d'aplicar-se i els límits que s'haurien de tenir en compte -en el cas actual i també de tornar a utilitzar-se en el futur- en l'aplicació d'aquest article de la Constitució.

Inexistència de doctrina

Fins ara no existeix una doctrina constitucional en què fixar-se, perquè és la primera vegada que el Govern espanyol fa ús d'aquest article des que es va aprovar l'actual Constitució el 1978. D'aquí els debats previs que es van produir en àmbits polítics, governamentals i fins i tot judicials sobre el procediment a seguir per l'Executiu o l'extensió de les seves mesures.

Tanmateix, un cop ja s'ha aplicat per primera vegada, el Tribunal Constitucional té l'oportunitat de fixar en una sentència tota la dimensió pràctica de l'article 155 tant en la forma com en el contingut.

Les fonts consultades valoren positivament que el Govern espanyol, a l'hora d'aplicar el 155, mantingués la vigència del Parlament a través de la seva Diputació Permanent, atès que la Cambra catalana va haver de ser dissolta en convocar-se eleccions autonòmiques per al 21 de desembre.

Previsiblement, també sobre aquest assumpte es pronunciarà el TC quan resolgui sobre el fons de l'assumpte.

Recurs del Govern de Puigdemont

S'ha de tenir en compte que la presentació del recurs de Podemos permetrà al Tribunal Constitucional estudiar el tema després que hagués de rebutjar, per prematur, el presentat per la Generalitat contra l'acord pel qual el Senat va donar llum verda a l'aplicació de les mesures de l'article 155 de la Constitució davant la declaració unilateral d'independència.

La iniciativa del llavors encara Govern de Carles Puigdemont es va haver d'inadmetre perquè es va presentar hores abans que la Cambra Alta arribés a votar les mesures adoptades pel Govern espanyol el passat 27 d'octubre.

Això va privar els magistrats del Tribunal Constitucional d'una oportunitat que ara ha vingut a resoldre el recurs de Podemos, segons les mateixes fonts.

El recurs que el TC té aquesta setmana sobre la taula ha estat elaborat pel catedràtic de Dret Constitucional Joan Vintró, un dels experts nomenats pel Govern de Puigdemont per supervisar el recompte del referèndum il·legal. En ell se sol·licita la nul·litat de l'acord del Senat que va aprovar l'aplicació del 155 i les mesures que se'n deriven.