Plataforma per la Llengua ha reclamat que el català sigui un mèrit en les places MIR, segons ha anunciat la mateixa entitat aquest dilluns. Concretament, ha presentat al·legacions al projecte de reial decret que modifica les condicions de la residència sanitària especialitzada que ha impulsat el Ministeri de Sanitat, i ha demanat que el decret fixi el coneixement de la llengua catalana —i la resta de llengües oficials de l'Estat diferents de la castellana— com un mèrit per a les places d'aquelles comunitats autònomes de parla catalana. A més, l'entitat també vol que els residents que no n'acreditin coneixements rebin formació obligatòria dins de la seva jornada laboral o formativa.
Per a Plataforma per la Llengua, tenir en compte el català com a mèrit per ocupar places a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears serviria per reconèixer una competència especialment rellevant per a l'exercici professional en aquests territoris. És per això que consideren que la reforma del reial decret és una oportunitat per garantir que els futurs professionals sanitaris disposin de les competències necessàries per comunicar-se adequadament amb els pacients en català. Així mateix, recorden que la comunicació efectiva entre professionals i pacients és essencial, i que la llengua és indissociable d'una bona atenció sanitària.
El català més enllà del MIR
Pel que fa al personal resident que no acrediti un coneixement suficient en català, ja hem comentat que l'entitat ha proposat que les persones en qüestió rebin una formació lingüística obligatòria específica per al sector de la salut. Aquesta mena de cursos es considerarien temps de formació i que s'integrin a la jornada laboral o formativa. Finalment, una altra de les al·legacions també proposa que l'adquisició de la competència comunicativa amb els pacients en català s'incorpori com un objectiu en si mateix durant el primer any del MIR.
Plataforma per la Llengua recorda que l'exigència del català a la sanitat va més enllà del MIR, i que fa temps que reclama que la Generalitat faci complir la llei i apliqui el règim sancionador per posar fi a les discriminacions lingüístiques en l'àmbit sanitari. De fet, asseguren que cal posar el focus en l'ús de la llengua i no només en el coneixement, ja que el seu ús no pot dependre de la bona voluntat dels metges, sinó que ha de ser un requisit de la correcta praxi sanitària. Així doncs, l'entitat torna a fer quatre propostes per impulsar la llengua catalana a la sanitat: d'una banda, sessions obligatòries d'assertivitat lingüística; d'una altra, exigència del B2 el primer any de contractació; en la mateixa línia, l'acreditació del C1 el segon any; i, finalment, un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics, amb l'obertura d'expedients i l'aplicació de sancions quan pertoqui.