Plataforma per la Llengua ha reclamat aquest dimarts al Parlament un increment "urgent" de l'oferta de màsters que s'imparteixin en llengua catalana a les universitats. En el marc de la comissió de Recerca i Universitats de la cambra catalana, la vicepresidenta de l'entitat en defensa del català, Mireia Plana, ha exposat algunes dades referents a la situació lingüística en els centres universitaris i ha alertat de la "minorització" que pateix el català en l'educació superior. En aquest context, Plana ha plantejat algunes mesures com el fet que s'anunciï "d'una manera més acurada" l'idioma dels plans docents universitaris i garantir que es compleix "la tria lingüística" de l'alumnat per a cada assignatura. Alhora, ha advocat per augmentar fins al 80% la docència en català dels graus universitaris, però sobretot fent èmfasi en la necessitat de fer-ho en els màsters: "En els darrers cinc anys, el nombre d'estudiants de màster ha crescut significativament i la presència del català és molt baixa. Això fa que l'especialització en llengua catalana no es pugui desenvolupar i minva les possibilitats que sigui un idioma que es pugui utilitzar en tots els àmbits".
La vicepresidenta de l'ONG del català ha indicat que, tot i que el "marc legal no és tan desfavorable", actualment un 73% dels graus s'imparteixen en català, xifra que baixa al 37% en el cas dels màsters (segons les dades de la Generalitat). Durant la seva intervenció, Mireia Plana ha exposat que han elaborat informes sobre els usos lingüístics de quatre centres universitaris: la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra. Fent l'anàlisi dels programes de les assignatures, han detectat que la presència del català és més baixa que el que diuen les dades de la Generalitat: 60% a la UB, percentatge que descendeix en la resta d'universitats analitzades —seguint l'ordre en què anteriorment s'han mencionat—. En relació amb les queixes que Plataforma per la Llengua ha rebut d'estudiants, Plana ha afirmat que majoritàriament responen a una manca d'oferta en català i a un incompliment de la llengua docent, on no es respecta el dret de tria dels alumnes. En aquest sentit, des del 2020, l'entitat ha rebut unes 420 queixes vinculades a l'àmbit universitari, fet que els preocupa: "Les dades no ens concorden amb el nombre de queixes. Si l'ús de la llengua catalana és tan alt, per què hi ha tantes queixes?". D'altra banda, sobre el pla d'enfortiment de la llengua catalana per a les universitats, Plana l'ha valorat positivament, però ha demanat als grups que vagi acompanyat de "mesures efectives i indicadors que plasmin si es compleixen les mesures".
El PSC sosté que la universitat "no és el lloc per potenciar l'aprenentatge del català"
En aquesta mateixa reunió de la comissió de Recerca i Universitats han comparegut telemàticament Rosa Calafat (coordinadora de política lingüística de la Universitat de les Illes Balears) i Rafael Castelló (codirector de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València). Ambdós han fet referència a la Xarxa Vives, que agrupa 22 universitats que comparteixen la llengua catalana i que són de quatre estats diferents. Tant Calafat com Castelló han destacat que en "el context d'internacionalització" hi ha un seriós risc per al català: "Hi ha la possibilitat d'una subordinació davant dues llengües expansives, com són l'espanyol i l'anglès". Per "salvaguardar" el patrimoni de la llengua catalana, els dos doctors han informat que es va acordar una carta universitària de la llengua per vetllar per la "diversitat lingüística" amb sis principis: un enfocament glocal, transparència i seguretat lingüística, subsidiarietat lingüística, justícia i redistribució, qualitat universitària d'ocupabilitat i considerar els deures que hi ha associats als drets. Ara com ara, dues de cada tres universitats de parla catalana l'han signada.
Durant el torn d'intervenció dels diputats, hi ha hagut una certa polèmica amb les paraules de la diputada del PSC, Gemma Lienas, que ha sostingut que des del seu partit no creuen que la universitat "sigui el lloc per potenciar l'aprenentatge del català". "És cert que el català està minoritzat, però no creiem que sigui l'espai per resoldre-ho", ha afegit, assenyalant que els socialistes aposten perquè els alumnes universitaris facin servir "el català, el castellà i sobretot, l'anglès". Sobre l'ús del català, Lienas ha manifestat que "els estudiants han de poder adherir-se a un programa de formació de la llengua, però l'altra és que hi hagi una obligació del català". Sobre aquestes afirmacions, Rosa Calafat ha replicat que, seguint la tesi de prioritzar l'anglès, el català "quedaria exclòs de la llengua i literatura universitària", i això sí que "incrementaria la seva minorització".