El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha atribuït aquest dilluns al PP les "reticències polítiques" d'alguns estats membres de la Unió Europea sobre l'oficialitat tant del català com de l'euskera i del gallec a les institucions comunitàries. El cap de la diplomàcia espanyola augura que les posicions d'alguns estats al respecte es deuen a la voluntat de "fer un favor" als de Feijóo, que fins ara s'han mostrat contraris al reconeixement de les llengües cooficials a l'Estat espanyol a escala europea. En aquest sentit, Albares augura que la seva oficialitat a la UE només és "qüestió de temps". Així ho ha manifestat en una roda de premsa a Andorra juntament amb la seva homòloga del principat, Inma Tor, en què precisament ha ressaltat, parlant en català, que aquesta "llengua comuna" és "una de les expressions més visibles dels vincles històrics, culturals i humans" entre els dos estats.
Segons el ministre, "hi ha ja una gran majoria [d'estats] que donen suport a la iniciativa espanyola" de fer oficials aquestes llengües a la UE, i assegura que "les reticències que queden per part d'alguns estats són reticències exclusivament polítiques, partidistes". En aquest sentit, posa la culpa a la teulada del PP, "que està demanant encaridament que freni l'oficialitat del català". Per aquesta raó, sosté el ministre encarregat d'Unió Europea i Cooperació, que "algun estat li està fent un favor al Partit Popular espanyol", sobre qui lamenta que "obertament vagi en contra de les llengües oficials d'Espanya".
A parer seu, "l'única cosa que fan és endarrerir-ho", ja que "és una qüestió de temps" que la proposta espanyola, formulada l'agost de 2023 com a resposta a una de les demandes de Junts per investir Pedro Sánchez al govern espanyol. El ministre considera que "seria discriminatori per a Espanya" que no es reconegués la seva identitat nacional plurilingüe com es fa amb altres estats membres de la UE, com Irlanda. En aquest context, ha insistit a dir que la identitat nacional d'Espanya "és plurilingüe" i que els tractats de la UE estipulen la protecció de les identitats nacionals dels estats membres i "del multilingüisme".
Reunió Espanya-Andorra
Albares ha fet aquestes declaracions des d'Andorra, on ha viatjat per reunir-se amb la ministra d'Exteriors andorrana, Inma Tor, per, principalment, reafirmar el suport de l'Estat espanyol a l'acord de cooperació entre Andorra i la UE. Assegura que "una Andorra més estretament unida i integrada a Europa, serà també una Andorra més pròspera. I, evidentment, aquesta prosperitat té efectes positius per qui som els seus veïns". En la roda de premsa ha assegurat que han abordat "els desafiaments estructurals conjunts" i la "cooperació transfronterera" que assegura que Espanya "ha impulsat de manera decidida, particularment amb Catalunya". En aquest sentit, indica que Espanya vol que la Generalitat "tingui veu, participació activa" en la cooperació entre el govern espanyol i l'andorrà.
La trobada entre els representants dels dos governs ha acabat amb tres acords. El primer d'ells és un acord entre Andorra i l'Institut Cervantes per permetre als andorrans recolzar-se en la infraestructura d'aquesta institució. El segon acord és de cooperació diplomàtica entre els dos ministeris d'Exteriors i el tercer acord sobre el repartiment dels objectes i diners confiscats procedents d'activitats delictives que impactin els dos Estats. Albares ha reconegut el "compromís" del govern andorrà amb la "comunitat iberoamericana de nacions" i espera rebre el president del govern andorrà a la Cimera Iberoamericana que se celebrarà a Madrid el 4 i 5 de novembre.