El 92% de les discriminacions lingüístiques atribuïdes a les administracions autonòmiques el 2025 es van produir en l'àmbit sanitari. Així ho recull l'informe de Plataforma per la Llengua, que el president de l'entitat, Òscar Escuder, ha presentat aquest dimecres a la comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya. L'organització també alerta que gairebé quatre de cada deu queixes lingüístiques contra les administracions autonòmiques corresponen a la sanitat, un àmbit en què considera que la situació del català ha empitjorat.
Segons les dades de l'entitat, 69 de les 75 discriminacions lingüístiques atribuïdes a les administracions autonòmiques durant el 2025 es van produir en el sector sanitari. En concret, aquest àmbit va concentrar el 38,1% de les queixes contra les administracions autonòmiques. Escuder ha assenyalat que hi ha diversos indicis que apunten a un deteriorament de la situació del català a la sanitat, malgrat que la legislació estableix que els professionals de les administracions catalanes han de conèixer la llengua.
En aquest sentit, el president de Plataforma per la Llengua ha denunciat que l'entitat ha detectat proves de coneixement lingüístic que "no permeten garantir efectivament el nivell requerit". També ha advertit que les contractacions urgents de personal sanitari sovint eviten la comprovació dels requisits lingüístics. A més, ha recordat que, segons dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya del 2023, el 30,9% dels metges que exercien a Catalunya no parlaven català i un 13% ni tan sols l'entenien.
Les queixes es multipliquen en una dècada
L'informe també constata un augment sostingut de les queixes i les discriminacions lingüístiques que arriben al Servei de defensa dels drets lingüístics de l'entitat. Entre el 2016 i el 2025, les queixes van passar de 395 a 3.645, un increment del 822,8%. Pel que fa a les discriminacions documentades, van augmentar de 25 el 2018 a 176 el 2025, un 604% més.
Escuder ha matisat que aquestes xifres no impliquen necessàriament un empitjorament generalitzat de la situació del català, ja que també poden respondre a una notorietat més elevada de l'entitat, a una conscienciació més gran de la ciutadania i a una predisposició superior a denunciar les vulneracions. Amb tot, ha considerat que les dades evidencien "un descontentament lingüístic, un malestar amb l'estat del català i amb el tracte que rep".
El 2025, el 42% de les queixes contra el sector públic van afectar les administracions autonòmiques, mentre que el 28,9% es van dirigir contra l'Administració estatal. Pel que fa a les discriminacions, el 42,6% van correspondre a les administracions autonòmiques i el 43,2%, a les estatals. Segons l'entitat, el creixement de l'activitat del servei de defensa ha fet que actualment sigui la principal via per la qual es coneixen aquests casos: el 99,4% de les discriminacions recollides en l'informe del 2025 van arribar a través d'aquest servei.
El 96% de les discriminacions són per fets il·legals
Plataforma per la Llengua sosté que les vulneracions dels drets lingüístics no s'expliquen únicament per les mancances del marc legal, sinó també pels obstacles que troben els catalanoparlants per exercir els seus drets i per les actituds d'alguns treballadors públics. Segons les dades de l'informe, el 79,5% de les queixes i el 96% de les discriminacions documentades el 2025 corresponien a fets que l'entitat considera contraris a dret. Escuder ha defensat que l'ordenament jurídic espanyol estableix una situació de desigualtat entre el català i el castellà. En concret, ha criticat que la Constitució espanyola imposi el deure de conèixer el castellà a tots els ciutadans, però no estableixi una obligació equivalent respecte de les altres llengües oficials. Segons l'entitat, aquest desequilibri dificulta que els catalanoparlants puguin exercir els seus drets lingüístics en condicions d'igualtat.
El president de Plataforma per la Llengua també ha atribuït part de les discriminacions a una concepció jeràrquica de les llengües, que situa el castellà com a idioma comú i el català com una llengua particular o regional. L'organització considera que aquesta visió es reflecteix tant en el marc jurídic com en determinades pràctiques de les administracions públiques. En aquest context, Escuder ha estat especialment crític amb la resposta institucional davant les vulneracions. "Cap de les administracions públiques demostra tenir una voluntat real de fer respectar els drets lingüístics", ha afirmat davant la comissió de Política Lingüística del Parlament.