Catalunya té presència institucional arreu del món a través de les 21 delegacions que el Govern té obertes actualment, però un cop aprovat el pla de consolidació de les delegacions, els objectius futurs passen per “entrar en la segona fase” d’una “certa expansió”, segons ha avançat el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, en una entrevista que ha concedit a l’ACN. Segons ha afirmat, a part de la nova delegació a la Xina, hi haurà altres “possibles noves obertures” i “algunes reubicacions”. Les ciutats on estan ubicades aquestes oficines actualment són Brussel·les, París, Berlín, Roma, Londres, Lisboa, Estocolm, Viena, Ginebra, Zagreb, Andorra, Washington, Mèxic, Bogotà, Rio de Janeiro, Buenos Aires, Tunis, Dakar, Johannesburg, Seül i Tòquio. El departament ha aprovat el Pla de consolidació de les delegacions del Govern a l'exterior, que estableix les bases d'un nou model de gestió per reforçar la coherència i la professionalització en el funcionament d'aquestes delegacions.
“No es tracta de tancar, però pot passar que alguna oficina es reubiqui”, per exemple, aquelles que cobreixen més d’un país, apunta Jaume Duch. El conseller es refereix a delegacions com la de Zagreb, que cobreix el sud-est d’Europa, o la de Tunísia, que cobreix el Nord d’Àfrica, i que representen l’executiu català a diversos països. Segons avança Duch a l’ACN, el Govern es planteja canviar la seu d’algunes oficines que cobreixen diversos països. També s’anunciaran noves obertures a part de la nova delegació a la Xina, que encara se n’està estudiant la ubicació. Bona part d’aquests plans d’expansió dependran dels pressupostos que pugui haver-hi per al 2026. Duch assegura que el seu departament està “preparat” per dur a terme una “certa ampliació i reubicació del mapa de les delegacions” sense nous pressupostos. Així i tot, els terminis i la velocitat d’implementació d’aquest pla d’expansió s’hauran “d’adaptar” a la “realitat pressupostària”, admet.
Resposta a les crítiques de Junts
El conseller assegura que en l’últim any en el càrrec ha donat “solidesa” a les delegacions i reivindica que Catalunya ara té “més credibilitat” i “visibilitat” amb l’executiu de Salvador Illa. Preguntat per les crítiques de Junts al viatge del president Illa a la Xina per les vulneracions de drets humans contra les minories del país, Duch ha defensat que va ser una visita per “obrir mercats” i establir una relació comercial “més sòlida” amb Pequín en un moment convuls per la “política d’aranzels més agressius per part dels Estats Units”. “Això no vol dir que el Govern estigui donant suport al model polític” del país, assegura el conseller, i afegeix: “No fem res més que el que fa la resta del món, és important que Catalunya no perdi pas”.
L’oficialitat del català
En l’entrevista, el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior s’ha referit també a les negociacions sobre l’oficialitat del català, sobre les quals afirma que el seu departament “estarà molt atent”. Fa gairebé dos anys que el govern espanyol va demanar al Consell de la UE la incorporació del català, el gallec i l’eusquera a la llista de llengües oficials de la UE, però hi ha diversos països, entre ells Alemanya i Itàlia, que per ara s’oposen a la proposta. Duch nega que la petició estigui “encallada” a la taula dels ministres, i reivindica la feina del ministre José Manuel Albares per convèncer els seus homòlegs. “Va avançant a poc a poc, però va avançant”, afirma el conseller. Segons ell, les decisions que es prenen per unanimitat a la UE, com és el cas, s’aconsegueixen “picant pedra” i “amb molta pedagogia”. El conseller també es va referir als intents del PP de bloquejar la proposta a Brussel·les, i ha avisat que la “tàctica a curt termini” d’intentar “polititzar” i “posar bastons a les rodes” a l’oficialitat del català “al final se’ls tirarà al damunt”.