L'exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Eugenio Pino ha declarat davant del jutge del cas Villarejo que el llavors director general, Ignacio Cosidó, designat pel PP, estava informat sobre l'Operació Kitchen, una presumpta trama d'espionatge a través de la qual alts càrrecs populars haurien investigat l'extresorer del seu partit Luis Bárcenas.
En el marc d'aquesta causa, que investiga l'Audiència Nacional, Pino ha comparegut aquest dilluns com a imputat. L'ex alt càrrec policial, que només ha contestat a les preguntes del jutge i de la fiscalia, ha assegurat que estava al corrent d'aquest suposat operatiu que es va iniciar el 2013 amb l'objectiu de trobar documents sensibles per al PP, que estaven al poder de Bárcenas. A més, ha matisat que havia parlat en alguna ocasió d'aquesta operació amb Francisco Martínez, però no amb l'exministre, segons fonts consultades per l'agència EFE.
En aquest sentit, ha reconegut que va rebre una trucada de Martínez preguntant pel xofer de Bárcenas, després que aquest hagués rebut un suposat missatge de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz interessant-se per aquest possible confident de la policia. Precisament, arran d'aquesta trucada, Pino es va assabentar que estava aquesta operació en marxa, però ha assegurat que ell no la va iniciar, ja que no tenia capacitat per prendre una decisió així.
Altres interrogatoris
El magistrat instructor del cas ha començat la jornada interrogant els dos notaris que van protocolitzar els missatges que Francisco Martínez atribueix a Jorge Fernández Díaz sobre aquesta operació i que el polític nega. Ambdós han declarat que van recollir a l'acta els missatges que els va indicar Martínez i que, segons els va dir, van ser remesos per l'exministre, però que no van fer cap comprovació sobre això perquè no podien fer-la ni se'ls va requerir, segons ha explicat als mitjans l'advocat de Fernández Díaz, Jesús Mandri.
Tampoc no van buscar informació sobre el remitent al mòbil de Martínez ni ho van fer constar a l'acta, de manera que, segons l'advocat, són documents on "es recullen les mateixes manifestacions" de l'exsecretari d'Estat i "ningú descarta que es va poder fer una manipulació dels missatges".
L'advocat de l'ex ministre també ha ressaltat que tant Pino com l'excomissari Enrique García Castaño, que també ha declarat avui en el marc d'aquesta causa, han negat "taxativament" haver enviat un missatge a Fernández Díaz relacionat amb aquesta operació policial, on s'informava que "va aconseguir èxit", o que aquest "l'hi hagi reexpedit després a Martínez".
A la seva entrada a l'Audiència Nacional, García Castaño ha assenyalat als mitjans que mai no ha tingut el telèfon de l'exministre i ha negat ser l'autor d'aquest missatge. Després s'ha reafirmat en aquesta idea davant del jutge, a qui ha assegurat que missatges d'aquest tipus venien de dalt, és a dir, no procedien d'un policia, sinó que havia de ser una persona amb més responsabilitats i amb molta informació.
Cintes de Corinna Larsen
D'altra banda, Pino també s'ha referit a les gravacions que l'excomissari José Villarejo tenia sobre Corinna Larsen i la repercussió que podien tenir per a la monarquia. En aquest sentit, ha remarcat que, en veure en premsa una informació sobre les societats de l'excomissari estant en actiu, va demanar a l'inspector en cap de l'UDEF Manuel Morocho que ho investigués, però aquest es va negar. Després d'això, segons el seu relat, el CNI va treure un document amb el qual havia investigat sobre l'excomissari.
A més, Pino ha exposat que Villarejo li va comentar que tenia unes cintes gravades de Corinna Larsen i que volia investigar el que ella li havia comptat, però aquest li va demanar que no ho fes, expliquen les mateixes fonts. Davant d'aquesta situació, l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán va demanar en tres ocasions a Pi que detingués a Villarejo, però l'ex alt càrrec policial li va advertir que no entrés allà, ja que l'excomissari posseïa còpies dels enregistraments de Larsen i que aquestes podien produir un dany incontrolat a la Corona.
Segons Pino, en aquella època, el CNI estava sota el control de l'exvicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría a través de la seva cap de gabinet María González Pico, mentre que sobre Villarejo tenien influeix l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal i el seu "maridísimo", Ignacio López del Hierro, afegeixen les fonts.