Els periodistes del Congrés dels Diputats fa mesos que han de compartir espai amb comunicadors de l’extrema dreta que estan acreditats com a periodistes a la Cambra. Entre altres, són Vito Quiles, que també és cap de premsa d’Alvise Pérez, i Bertrand Ndongo, que fa anys era assessor de Rocío Monasterio. La tònica habitual a les rodes de premsa és que no respectin el torn de paraula que reparteixen els caps de comunicació dels grups parlamentaris i agafin el micròfon sense tenir permís per formular preguntes als portaveus. En els últims mesos, hi ha hagut més d’un enfrontament i l’Associació de Periodistes Parlamentaris ha emès més d’un comunicat denunciant-ho. De moment, la situació continua igual mentre el Congrés tramita una reforma del Reglament impulsada pel govern espanyol i els seus socis per posar límits a aquestes actituds. La modificació se sotmetrà al primer debat i a la primera votació el pròxim dimarts. Però arriba tard.
L’últim incident l’ha protagonitzat aquest matí Bertrand Ndongo, que ha boicotejat la roda de premsa de la portaveu de Sumar, Verónica Martínez. Quan s’ha obert el torn de preguntes, que sempre decideix, ordena i dona l’equip de comunicació de cada grup parlamentari, Ndongo ha començat a preguntar amb un to agressiu sobre el processament de l’exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra sense que la cap de premsa li hagués donat el torn. “Hi ha una cosa que es diu respecte i no li he donat la paraula”, li ha retret la responsable de comunicació de Sumar. “Vull escoltar els periodistes que volen fer-me preguntes, així que li demano que calli”, li ha etzibat Verónica Martínez, que s’ha mostrat disposada a continuar responent: “Per a mi, és un soroll de fons”.
“I ara les preguntes dels periodistes de veritat”, ha intentat de nou la responsable de premsa. Però malgrat que una periodista ha començat a preguntar sobre la reducció de la jornada laboral, la portaveu i els periodistes han acabat sortint de la sala de premsa veient l’enfrontament entre les assessores de premsa i l’agitador ultra. Fa mesos que alguns grups, com Sumar, opten per portar un micròfon de mà per repartir-lo entre els periodistes en lloc de fer servir els micròfons que hi ha a les taules i que pot activar autònomament cada periodista. Però ni així ha sigut possible.
Davant la impossibilitat de fer preguntes, els periodistes s’han aixecat i han abandonat la sala de premsa. Posteriorment, s’han dirigit a la Direcció de Comunicació de la Cambra Baixa per denunciar que se senten “desemparats” davant d’aquestes actituds i demanar que es prenguin mesures. Tanmateix, des de la Direcció de Comunicació han replicat que sempre donen un toc d’atenció a les persones que no es comporten com haurien de fer-ho i han esgirmit que no tenen “més instruments” per evitar-ho i que, com a funcionaris públics, “no poden fer res més”. Al·leguen que la seva funció no és intervenir en les rodes de premsa a la sala de premsa. Finalment, els periodistes que estaven allà han acordat, amb 34 vots a favor, plantar-se i no assistir a les rodes de premsa que es convoquen al llarg del matí a la Cambra Baixa.
La reforma del Reglament per “garantir la labor de les i els professionals de la informació”
Sobre la taula hi ha una reforma del Reglament del Congrés dels Diputats que van impulsar fa dos mesos tots els grups parlamentaris excepte el PP i Vox amb l’objectiu d’establir unes “normes de convivència” i “garantir la labor de les i els professionals de la informació”. El text recull per primera vegada unes regles perquè els periodistes “puguin desenvolupar la seva feina en funció de criteris deontològics i de respecte”. Fonts pròximes a Francina Armengol defensaven que la modificació és l’única via per fixar unes “normes de convivència i un règim sancionador en cas d’incomplir-les”. La modificació inclou la creació d’un Consell Consultiu de Comunicació Parlamentària i es compromet a “regular el procediment per a la concessió i renovació de credencials als representants gràfics i literaris dels diferents mitjans i fixarà els requisits que resultin exigibles atesa la necessitat de respectar el dret a la informació veraç i el bon funcionament de la Cambra”.
La reforma contempla com a infraccions greus la “gravació d’imatges o àudios sense l’autorització de la Cambra o fora dels espais habilitats”, “l’accés a espais reservats, com ara despatxos o zones de reunió”, “interrompre l’ordre de les rodes de premsa o altres trobades dels membres de la Cambra amb els representants dels mitjans de comunicació” i la “publicació en mitjans i xarxes socials d’imatges obtingudes en contra de la normativa aplicable”. Entre les infraccions molt greus, hi ha la “falta de respecte o a les regles de cortesia enfront d’altres persones en el si del recinte parlamentari i zones d’accés a aquest” o “proferir insults, desqualificacions o atemptar contra la dignitat d’altres persones”. Les infraccions greus se sancionaran amb una suspensió de la credencial d’entre deu dies i tres mesos i les infraccions molt greus, amb una suspensió de la credencial d’entre tres mesos i cinc anys o amb la revocació definitiva de la credencial.
“Patim desqualificacions, insults i assenyalaments per part de persones que no respecten unes elementals normes de convivència”
A finals de febrer, desenes de periodistes es van manifestar a les escales del Congrés per exigir que s’implementin mesures que garanteixin que puguin treballar amb garanties. “Els periodistes que treballem en el Congrés patim desqualificacions, insults i assenyalaments per part de persones acreditades que treballen al costat de nosaltres i no respecten unes elementals normes de convivència”, van denunciar portaveus de l’Associació de Periodistes Parlamentaris durant la lectura d’un comunicat. “Fins i tot ens amenacen de donar a conèixer els nostres domicilis”, van afegir. I van apel·lar a les meses del Congrés i el Senat perquè adoptin les “mesures necessàries” per evitar “comportaments inacceptables en l’exercici del periodisme, sense que això comporti, en absolut, limitar, restringir o menyscabar el dret dels mitjans de comunicació d’obtenir i difondre informació veraç per a la ciutadania”.