El coronel retirat de la Guàrdia Civil, que fou cap del cos armat durant el referèndum de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, ha posat en dubte aquest dimarts el respecte del govern espanyol que dirigeix Pedro Sánchez per les suposades amenaces i pressions que s'haurien exercit sobre la Unitat Central Operativa de l'institut armat per part de membres de l'executiu. Segons el coronel, aquestes pressions suposen una "anomalia constitucional" i posen sota amenaça la separació de poders quan l'executiu utilitza la seva "autoritat orgànica" sobre els investigadors per intentar "penetrar" en investigacions judicials reservades.
A parer seu, el risc és màxim quan la investigació s'aproxima a persones "properes al poder", especialment si l'Executiu anteposa interessos partidistes al respecte a la separació de poders. "La investigació l'han de conèixer els agents, no els que ocupen un despatx més alt", ha comentat durant la seva intervenció en una xerrada organitzada pel Centre d'Estudis Universitaris (CEU)-María Cristina, en el marc dels cursos d'estiu que organitza al monestir de San Lorenzo de l'Escorial.
El maig de 2020, el titular del Ministeri d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va destituir Pérez de los Cobos com a cap de la comandància de Madrid per una "pèrdua de confiança" per no haver informat sobre la investigació sobre la manifestació del 8M d'aquest any i la possible influència d'aquesta en l'expansió del coronavirus. Pérez de los Cobos ha fet servir la seva experiència per exemplificar que la certesa que "qui no informa cap amunt pot pagar un alt preu" és un missatge perillós que evidencia que aquest conflicte institucional "ha deixat de ser un assumpte acadèmic per arribar als tribunals".
"Durant la investigació dels delictes, l'última paraula no la té el govern espanyol, la té el jutge, ha dit el coronel per lamentar que sigui el Ministeri d'Interior qui controli la sort professional dels agents, cosa que ha considerat l'"escletxa" per la qual es cola l'"amenaça contra la separació de poders". Però també ha expressat la seva preocupació per la possibilitat que la pressió política vingui ja no de fora, sinó des dels mateixos cossos policials, quan el poder aconsegueix "alinear amb els seus interessos la mateixa cúpula uniformada". En aquest escenari, la ingerència es "disfressa de disciplina interna o lleialtat institucional", cosa que és, segons el coronel, "el més difícil de combatre". Les pressions, adverteix, no fa falta que siguin ordres escrites, sinó, a vegades, n'hi ha prou amb una "pregunta aparentment innocent" que aconsegueixi acovardir els agents. "La investigació l'han de conèixer els agents, no qui ocupa un despatx més alt", ha dit.
Dues "gateres" a la nova LECRIM
En altres ocasions, diu, la ingerència es disfressa de lleialtat institucional sota fórmules com "el ministre no es pot assabentar per la premsa" o "només volem saber el context". Per al coronel retirat, es tracta de frases perillosíssimes que perforen la reserva judicial reconeguda per la Constitució: "Val més que s'assabenti per la premsa que contaminar la investigació per estalviar-li un ensurt", ha dit. Segons De los Cobos, aquesta ingerència del poder es podria acabar legislant a través de "dues gateres" que obriria l'article 539 de la nova llei d'enjudiciament criminal i que permetrien al poder polític interferir en aquelles investigacions sobre les quals no pesi el secret de sumari.
"És una seriosa amenaça", ha dit, argumentant que això desprotegeix els agents i possibilita que es vesteixi com a disciplina una revelació de secrets, "que avui dia és un il·lícit penal i que instrumentalitza la Policia Judicial". "És un pas enrere que busca el contrari del que hauria de ser el reforç de la independència judicial", ha sentenciat.